Anna Mundet Bolós, Nuria Fuentes-Peláez i Crescencia Pastor, Universitat de Barcelona
El present article presenta una proposta educativa que promou la resiliència dels infants a través dels llenguatges artístics. Aquesta proposta neix per donar resposta a les demandes de les persones implicades a partir de l’elaboració d’una fase prèvia i diagnòstica. En el disseny d’aquesta proposta educativa hi han treballat, de manera conjunta, professionals i investigadors.
L’article està estructurat en diferents apartats. El primer d’ells explora les bases necessàries que acoten els elements del disseny del recurs educatiu. Aquestes bases es fonamenten en els elements detectats en la revisió teòrica triangulada amb les dades empíriques d’experiències prèvies al disseny. El segon apartat, fa referència a la presentació de la proposta dissenyada a partir de la descripció de la finalitat i els objectius que acoten el disseny; els continguts que s’aborden (l’autoestima i la visió d’un mateix com a factor de la resiliència: JO SÓC/ESTIC,); l’estructura que pren com a proposta a través de 3 mòduls, 11 sessions i una seqüència didàctica basada en 3-4 activitats per cada sessió. En tercer lloc, l’article presenta les bases necessàries per implementar la proposta educativa en un context concret.
Al llarg de la història de la humanitat, les facetes de l’art aplicat en els humans han estat diverses. De totes elles ens interessa emfatitzar amb aquelles facetes que han inspirat i generat un canvi en el desenvolupament integral de la persona. Piirto (2002) confirma les nostres afirmacions, afegint que, usar les arts com a mitjà d’expressió personal, és beneficiós pels humans en el seu creixement: escriure un poema, una cançó, pintar un quadre o construir una escultura és beneficiós en tant que permet explorar les emocions i els sentiments més íntims. Així doncs, es pot considerar que si una persona és capaç de connectar i identificar la seva vida emocional, estarà promovent el seu caràcter resilient que li permetrà afrontar les situacions adverses de la vida de manera positiva.
L’art es considera que permet atendre i connectar amb aquella part més íntima de les persones i servir com a vincle amb allò social (Mundet, Beltrán y Moreno, 2015). En aquest punt, permet que sentim i ens connectem amb el nostre ser, ja que crea espais on vivim i sentim qui som, posant en joc les nostres estratègies per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres (Lima, López i Rodríguez, 2004). L’art facilita la integració dels dos hemisferis cerebrals que permet que el nen faci, pensi i senti “en” el mateix moment i aquestes tres dimensions es consideren bàsiques per poder créixer de manera positiva.
Per altra banda, el concepte d’art està compost per diversos elements, per això, per poder definir-lo, ens remetem a algunes de les seves característiques que ens semblen significatives en l’àmbit de l’educació en general i l’educació social en particular:
Per tot el que s’ha comentat, l’art i els llenguatges artístics semblen ser una via eficaç d’expressió de sentiments, emocions, sensacions i vivències en els infants en general però, amb més èmfasi, amb aquells que poden haver estat oblidats, invisibilitzats, expusalts i poc escoltats com serien els infants en situacions de vulnerabilitat social (Cyrulnik, 2009), més enllà de l’aprenentatge de tècniques i procediments (Gardner, 1994; Eisner, 1995, Arnheim, 1993; Lowenfeld, 1961).
En aquest article presentem una proposta educativa basada en els llenguatges artístics per promoure l’educació emocional dels infants, entenent que és una forma de promoure la resiliència. Partim de la base que l’art i el benestar emocional estan relacionats, considerant l’art com un mitjà eficaç per facilitar processos personals de millora amb un mateix (Chambon, 2009).
La proposta educativa que oferim en aquest article està basada en les demandes d’una realitat concreta a partir de la informació extreta d’una fase diagnòstica. En aquesta el que es va aconseguir va ser contrastar el coneixement teòric amb el coneixement pràctic i professional dels participants dels Centres Oberts de Catalunya. De resultes de la diagnosi realitzada es va posar en evidència la importància de considerar uns aspectes pràctics i uns aspectes de contingut. Pel que fa a les consideracions pràctiques es va emfatitzar que calia:
Pel que fa als continguts, en la fase diagnòstica es va considerar important poder crear una proposta que donés resposta a la promoció de la resiliència a través de fomentar l’autoestima dels infants a partir d’activitats que enforteixen l’autoconcepte, l’autovaloració i l’autoimatge, és a dir, la visió d’ells mateixos.
En el foment de l’autoestima, el treball de les emocions pren una importància considerable perquè és a través d’aquestes que la persona viu i sent la seva pròpia autoestima. En la proposta dissenyada es consensua abordar 12 emocions, prenent com a referència els models d’emocions bàsiques de Ekman (1999), Goleman (2000) i Bisquerra (2006) fent les adaptacions terminològiques pertinents. Així doncs, les emocions que s’aborden en la proposta educativa són l’alegria, l’amor, l’avorriment, el nerviosisme, l’odi, el plaer, la por, la ràbia, la sorpresa, la tranquil·litat, la tristesa i la vergonya.
Emocio’n-Art és una proposta educativa per promoure la resiliència d’infants d’entre 8 i 11 anys centrada en el treball de l’esfera emocional i a través dels llenguatges artístics.
La guia educativa que es proposa està dissenyada pensant en la seva aplicació a qualsevol Centre Obert que atengui a infants en situació de vulnerabilitat social. Malgrat som conscients que aquesta proposta és aplicable al conjunt general de la població, fem una proposta ferma d’aplicar-la especialment en els infants que es troben en situacions de vulnerabilitat social perquè ells, dins el procés de vulnerabilitat, puguin utilitzar la seva imaginació i plasmar allò que senten, donant-los l’oportunitat d’establir una atmosfera de seguretat, fomentant la participació i la reacció de xarxes humanes (Suárez y Reyes 2000). En aquestes persones l’expressió artística els facilita adonar-se de les seves dificultats, elaborar els seus conflictes, realitzar un camí cap a l’autonomia, alhora que els permet posicionar-se críticament davant la seva realitat i projectar-se en el futur d’una manera més integrada. En aquest sentit, no es pot sortir d’una situació d’exclusió social si abans no s’ha estat capaç d’imaginar-se i representar-se d’una altra manera (Moreno, 2010).
La novetat que aporta aquest recurs és la sistematització i l’estructura de les activitats proposades, així com la plasmació de les aportacions teòriques i pràctiques derivades del coneixement dels educadors que actuen en els mateixos a través d’un procés participatiu d’elaboració.
La finalitat de la proposta educativa dissenyada és poder promoure la resiliència dels infants a través d’enfortir un dels tres components que la configuren, el Jo Sóc/Estic del model de Grotberg (2003). La promoció de la resiliència té com a finalitat poder promoure les potencialitats individuals per tal de poder assolir un benestar personal.
Per poder assolir la finalitat plantejada es marquen uns objectius que guien el camí a seguir per la seva consecució i que es concreten en:
Objectius generals de la guia Emocio’n-ART |
Fomentar l’autoestima dels infants a través de les metodologies artístiques com pilar de la resiliència |
L’objectiu general es concreta en tres objectius específics:
Objectius específics de la guia Emocio’n-ART |
|
Emocio’n-ART és un recurs pràctic de promoció de la resiliència amb una voluntat educativa. En referència a la seva utilitat, es tracta d’una proposta organitzada en sessions i activitats que es basen en la promoció de l’autoestima com a base de la resiliència. Significa una oportunitat pels infants de gaudir d’un espai de promoció de la resiliència, fomentant la dimensió emocional del Jo Sóc/Estic del model de Grotberg (2003). Es tracta d’enfortir la visió positiva dels infants sobre ells mateixos, és a dir, la seva autoestima a través de millorar els seus components: l’Autoconcepte, l’Autovaloració i l’Autoimatge. Tots ells són conceptes complexes i relacionats entre ells.
Quan es parla d’autoestima es fa referència a la visió d’un mateix. Es tracta d’un judici de valor sobre un mateix i les pròpies experiències d’èxit i de fracàs. Inclou els aspectes valoratius introspectius, físics i afectius lligats a la visió d’un mateix (Castanys, 2001).
L’autoconcepte és la percepció i descoberta personal. Implica un procés d’introspecció i de pensament sobre un mateix que permet millorar el coneixement personal i tenir una idea realista de qui ets (Shaffer, 2000).
L’autovaloració respon a la capacitat per saber valorar-se i poder sentir-se estimats (Feldman, 2002).
L’autoimatge és la imatge que es té d’un mateix. Inclou una valoració sobre l’aspecte físic, les qualitats de la personalitat i les potencialitats d’autorealització (Triadó, Martínez, Villar, 2000).
L’autoestima engloba els altres 3 constructes, és a dir, els components de l’autoestima són, al nostre entendre, l’autoconcepte, l’autovaloració i l’autoimatge. La relació existent entre aquests constructes es mostra en el Gràfic 1
Gràfic 1: Autoestima: Autoconcepte, Autovaloració i Autoimatge (Elaboració própia).
A la fase diagnòstica, es va constatar la necessitat de tractar els continguts descrits anteriorment al llarg de totes les sessions per tal de promoure la resiliència i el benestar dels infants. Així doncs, de manera transversal, s’aborden activitats de treball de les emocions, però hi ha sessions específiques que treballen cada un dels factors de la resiliència. Malgrat la intenció d’especificar els temes, la interrelació entre tots ells fa difícil que no hi hagi una interferència i influència entre els treballs.
Els factors de la resiliència s’enforteixen a través de la proposta educativa dissenyada a través d’uns objectius, unes dimensions i uns indicadors que permeten evidenciar la consecució de la promoció de la resiliència. La Taula 1 presenta la relació entre els factors de resiliència aplicats a la proposta dissenyada a través dels objectius, les dimensions i els indicadors.
Taula 1: Relació dels factors de resiliència amb els indicadors i les dimensions de la proposta (Elaboració própia).
Constructe de la resiliència |
Objectius específics proposta |
Indicador de la resiliència |
Dimensions del programa |
|
Jo Sóc/Jo Estic (Visió d’un mateix, autoestima) |
Autovaloració |
Ser capaç de valorar-se positivament com a ésser emocional, respectuós i afectiu. |
Demostrar afecte i ser un ésser estimable |
Dimensió emocional |
Ser respectuós amb mi |
Dimensió cognitiva |
|||
Sentir i expressar emocions |
Dimensió comportamental |
|||
Autoconcepte |
Conèixer-se en els diferents estats emocionals per poder imaginar un canvi en el futur |
Projectar-se en el futur |
Dimensió cognitiva |
|
Identificar i comunicar les emocions |
||||
Autoimatge |
Reconèixer les qualitats personals sense emetre judicis |
Acceptar les potencialitats i debilitats pròpies |
Dimensió emocional |
|
Actuar sense jutjar |
Dimensió comportamental |
Per donar format a aquests continguts personals de promoció de la resiliència, es proposa organitzar-los a partir de 3 mòduls. Cada un d’ells emfatitza un dels components de l’autoestima com a factor de la resiliència. Tot i així, en tots ells es treballen aspectes que enforteixen de manera global l’autoestima i tots els seus components. D’aquesta manera, aquests ítems de contingut s’estructuren a través de tres mòduls més una sessió preliminar i una sessió de tancament. Un mòdul està configurat per tres sessions. La Taula 2 presenta aquesta organització:
Taula 2: Relació de contingut entre els factors de la resiliència i els mòduls de la proposta educativa (Elaboració própia).
Jo estic/Jo sóc (autoestima) |
Autoconcepte |
Mòdul 1 |
Sessions 1, 2 i 3 |
Autovaloració |
Mòdul 2 |
Sessions 4, 5 i 6 |
|
Autoimatge |
Mòdul 3 |
Sessions 7, 8 i 9 |
L’estructura proposada està constituïda per 3 mòduls i 10 sessions d’una hora i 15 minuts de durada, aproximadament. Cada sessió està estructurada a partir dels objectius de la sessió, l’índex de la mateixa, els materials i recursos i el desenvolupament de les activitats en termes de temps previst per desenvolupar-les, les estratègies i recursos necessaris. Cada una de les activitats està descrita a partir d’una introducció, el desenvolupament i la conclusió de la mateixa. A més, la globalitat de la sessió respon a una seqüència didàctica basada en el treball de rutines:
El treball a través de rutines té diverses finalitats educatives. En primer lloc, permet estructurar la sessió en un marc d’espai i temps, és a dir, permet marcar un començament que transporti i ubiqui els infants en un espai determinat. A més, també facilita treballar els límits i les responsabilitats educatives, alhora que dóna continuïtat a les diferents sessions.
Cada una de les rutines plantejades té uns elements didàctics concrets. En el cas del mapa de les emocions té una finalitat didàctica de fer reflexionar els infants sobre les emocions bàsiques treballades en les sessions a través de la promoció d’un debat entre els participants. Es tracta d’un mapa on hi ha representades les 12 emocions que es treballen al llarg de les sessions. Cada infant s’ha d’ubicar en una emoció en funció del seu estat emocional. Al mateix temps, el mapa de les emocions actua com a element de permanència. Aquesta funció és rellevant i innovadora i és fonamental per donar continuïtat i sentit a les diferents sessions, com a recurs didàctic de cohesió entre els participants i com a estratègia d’integració dels aprenentatges realitzats. El treball amb objectes de permanència té un valor afectiu per les persones. Per tant, el treball amb els mateixos ens pot donar dades molt rellevants sobre el seu desenvolupament afectiu i emocional, alhora que també de la seva maduració social; una altra característica és el seu valor relacional, ja que permet a l’infant apropar-se als altres infants, intercanviar experiències o compartir materials cosa que facilita el desenvolupament de la comunicació (Arnaiz, Rabadán i Vives, 2001) .
Les activitats d’escalfament tenen una finalitat educativa de participació, d’activació, de moviment, de pensament, exploració i comunicació. Es tracta de propostes que permeten als infants assentar-se en l’espai educatiu en el que es troben i, per tant, poder conèixer i interpretar la realitat del moment, assumint el seu rol, regulant el seu comportament, exterioritzant pensaments i descarregant impulsos i emocions.
Les activitats de representació permeten a l’infant continuar implicat i projectat en la representació d’alguna cosa de si mateix. És una manera de possibilitar el pas de la vivència emocional a la representació cognitiva (experiència plàstica, verbal, escrita,…). Al mateix temps, les activitats basades en el joc simbòlic permeten a l’infant la possibilitat de jugar i manifestar l’expressió del seu jo profund. És una forma d’expressivitat motriu que fa referència a l’aparició del com si… En aquest cas, denota la capacitat de l’infant de posar-se a la pell d’un personatge, és a dir, deixar de ser ell per ser un altre. Això evidencia que la persona ha pres consciència plena del seu Jo i sap diferenciar-se dels altres. Al mateix temps, el joc simbòlic permet una primera operació intel·lectual que indica la capacitat de passar de l’imaginari a allò simbòlic i d’allò simbòlic a allò real. Aquesta activitat intrapersonal i interpersonal es tradueix en activitats concretes. Pel que fa a activitats intrapersonals, el joc simbòlic permet als infants expressar la seva part emocional i la seva vida imaginaria més profunda i personal, facilitar la construcció de la pròpia identitat i el continent psíquic; accedir al món cognitiu i personal. Alhora, també permet millorar en certes habilitats interpersonals com la manifestació del seu món interior a través d’una sèrie de mediadors de la comunicació com la mirada, el gest, la postura o el llenguatge; el viure situacions de comunicació amb els altres a través de situacions simbòliques; facilita la presa de consciència de la realitat (interna i externa) i afavoreix actituds d’empatia, ja que es treballa la capacitat de posar-se al lloc de l’altre (Arnaiz, Rabadán i Vives, 2001)
Les activitats de relaxació signifiquen una manera de retornar a un mateix, treballant la disponibilitat psicofísica a través de la respiració, el massatge, la tranquil·litat, el no pensar, el deixar fluir els pensaments, entre altres. Es tracta de permetre’s una estona per estar en pau amb un mateix i estar disponible a les senyals que arriben del propi cos. Una de les finalitats és intentar no mesurar allò que arriba per tal d’evitar els judicis i les etiquetes ràpides de l’experiència viscuda. Aquestes activitats connecten amb el sentir (dimensió emocional) i no tant amb la reflexió (dimensió cognitiva).
La proposta educativa està estructurada en funció de: objectius, continguts, activitats i estratègies. Pel que fa a les estratègies, la guia està pensada per aplicar el treball de manera individual, per parella i, fonamentalment, de manera grupal. La tria entre unes o altres varia en funció dels objectius que es persegueixin en cada activitat. Així, les activitats individuals propicien el coneixement personal i la introspecció; les activitats amb parelles permeten treballar aspectes del jo amb relació a l’altre i, les activitats grupals propicien el benestar a través del foment de les relacions socials i la comunicació interpersonal.
Les metodologies escollides per la guia educativa Emocio’n-ART permeten treballar sistemàticament i de manera estructurada els aspectes emocionals, cognitius i comportamentals. La dimensió cognitiva implica fer pensar els infants, l’emocional promou fer-los sentir i la comportamental pretén buscar estratègies per modificar aquelles conductes que els fan sentir malament. En funció de la tipologia d’estratègia i de l’objectiu que es vulgui abordar hi ha diferents tècniques emprades al llarg de tota la guia. Es recomana alternar les metodologies amb l’objectiu d’evitar la repetició de les mateixes al llarg d’una sessió.
Les metodologies emprades en el desenvolupament de les activitats són les que es presenten a la taula 3.
Taula 3: Tipologia d’expressions i la seva correspondència amb les activitats de la proposta (Elaboració própia).
Tipus d’expressió |
Definició |
Tipus d’activitats |
Expressió plàstica |
L’expressió visual i plàstica és la plasmació artística a partir de l’equilibri entre l’espontaneïtat i diferents tècniques com, per exemple, l’equilibri dels colors, pintar al natural, el collage, el modelatge, les formes i els volums. |
|
Expressió dramàtica |
L’expressió dramàtica és la representació de situacions reals o imaginades a través dels gestos, moviments del rostre, el cos, les paraules i els objectes en un escenari concret. |
|
Expressió lingüística |
L’expressió lingüística fa referència a l’ús de la paraula per comunicar els pensaments, les emocions i els desitjos de manera més o menys permanent. No és estrictament necessari que sigui la paraula oral, entenent que escriure un poema també estaria dins aquesta tipologia d’expressió. |
|
Expressió musical |
L’expressió musical s’entén com l’expressió de sentiments a partir del ritme, la veu, la melodia i la respiració. Aquest llenguatge inclou, entre altres, el cant, l’acompanyament instrumental i els jocs musicals i sorgeix de la unió de la paraula, el so, el ritme i l’harmonia juntament amb l’emoció de cada persona. |
|
Expressió corporal |
L’expressió corporal es podria concebre com l’expressió a través del nostre cos, com el llenguatge del gest i el moviment. |
|
En aquest apartat es presenta el resultat de la investigació traduït en un recurs pràctic estructurat en 11 sessions que pretén fomentar la resiliència a través d’enfortir la visió positiva que els infants de 8 i 11 anys que acudeixen a un Centre Obert tenen d’ells mateixos.
La Taula 4 presenta, de manera resumida, la proposta educativa elaborada en funció de les 11 sessions, del mòdul al que pertany la sessió, el nom de la mateixa, els seus objectius, les activitats que s’hi desenvolupen, els continguts de les mateixes i les característiques metodològiques necessàries per posar-les en pràctica.
Taula 4: Presentació de la proposta educativa Emocio’n-ART a través dels mòduls, sessions i activitats de la mateixa (Elaboració própia).
Sessió preliminar: Comencem pel començament
Nom Sessió |
Objectius de la sessió |
Índex de la sessió |
Continguts |
Metodologia |
Sessió preliminar |
Familiaritzar-se amb el grup i la dinamitzadora |
Qui és qui? |
Jo Sóc i Jo Estic Autoconcepte Autoimatge Concentració, atenció |
Expressió dramàtica i lingüística Treball grupal 20 minuts |
Sentir-se còmode en el grup de treball |
Pintem la presentació |
Jo Sóc Relat metafòric |
Expressió plàstica Treball individual 20 minuts |
|
Conèixer els continguts de les sessions i la dinàmica de funcionament del programa |
Presentem el programa |
Visió d’un mateix Les metodologies artístiques |
Expressió lingüística Treball grupal 15 minuts |
Mòdul 1: Autoconcepte: Ens volem conèixer
Nom Sessió |
Objectius de la sessió |
Índex de la sessió |
Continguts |
Metodologia |
Sessió 1 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Explorar l’expressió corporal com a mitjà de coneixement personal i la correspondència entre estats físics i emocionals |
La música que ens situa |
La comunicació corporal Com sóc, com em moc Expressió d’emocions |
Expressió corporal Treball individual 10 minuts |
|
Plasmar plàsticament una emoció |
El color emocionat |
La relació entre un estat físic i emocional Autoconcepte |
Expressió plàstica Treball individual 20 minuts |
|
Experimentar la relaxació com a font d’autoconeixement |
Ens llevem per segon cop |
La consciència corporal Introspecció: qui sóc? Comunicació intrapersonal |
Expressió corporal Treball individual 10 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
|
Sessió 2 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional
|
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Generar i sentir emocions en grup a través de la música |
La nota que denota |
Activació corporal El jo i les emocions Comunicació intrapersonal |
Expressió musical Treball individual i grupal
|
|
Identificar objectes que transporten a vivències personals i emocionals |
Els objectes que ens representen |
Records personals Imaginació Projecció del Jo Autoconcepte |
Expressió dramàtica Treball grupal 10 minuts
|
|
Explorar el massatge com a font de comunicació |
La mà que parla |
El massatge Saber rebre Deixar-se cuidar |
Treball individual i per parelles 10 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional
|
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
|
Sessió 3 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 min |
Vivenciar la consciència corporal com a element de benestar |
Expressa l’animal que portes dins |
Consciència corporal |
Expressió dramàtica Treball individual i grupal 15 minuts |
|
Plasmar musicalment una emoció |
Cantant l’Alegria |
La veu pròpia i El meu JO i la meva melodia Reproduir Comunicació intrapersonal |
Expressió musical Treball individual 20 minuts |
|
Prendre consciència dels efectes beneficiosos de somniar despert |
Som ocells |
Estat de benestar Introspecció Saber rebre |
Expressió corporal Fantasia guiada Treball individual 10 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Mòdul 2: Autovaloració: Qui ens estima i ens valora
Nom Sessió | Objectius de la sessió | Índex de la sessió | Continguts | Metodologia |
Sessió 4 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Percebre un ambient distès, de seguretat i d’expressió |
Mirades de reina |
Espai de trobada El JO expressiu Valoració personal |
Expressió dramàtica i corporal Treball individual 10 minuts |
|
Vivenciar la consciència corporal com a element de benestar |
¡Corpore sano! |
Consciència corporal El deixar-se fluir Comunicació intrapersonal |
Expressió corporal Treball individual i grupal 15 minuts |
|
Gaudir d’un moment de tranquil·litat a través del donar i el rebre dels altres com a element d’autovaloració |
La perruqueria |
Deixar-se cuidar Respecte per un mateix Consciència corporal |
Relaxació Treball individual i parelles 15 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
|
Sessió 5 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Explorar un ambient distès i lúdic |
El caminant |
Activació corporal Imitació Concentració Ritme personal |
Expressió dramàtica Expressió musical Treball individual 10 minuts |
|
Identificar les característiques positives personals per fomentar la valoració personal |
Valoro les meves qualitats |
Fortaleses personals Autoestima: valoració de les qualitats personals |
Expressió plàstica Treball individual 25 minuts |
|
Connectar amb les pròpies qualitats |
Respiro el meu ser |
Saber valorar-se Imaginació Visualització |
Expressió corporal Treball individual
|
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
|
Sessió 6 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Valorar les emocions a través de la mirada dels altres |
El teatre de les emocions
|
La mirada pròpia La mirada de l’altre El respecte |
Expressió dramàtica Treball grupal 10 minuts |
|
Transformar un estat emocional en una representació plàstica |
El botó emocionat |
La imaginació |
Expressió plàstica 25 minuts |
|
Explorar la relaxació com a eina d’autovaloració |
La meva dolçor |
Saber donar Respecte |
Expressió corporal
|
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Mòdul 3: Autoimatge: La pròpia imatge
Nom Sessió | Objectius de la sessió | Índex de la sessió | Continguts | Metodologia |
Sessió 7 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Jugar aprenent els factors de la resiliència |
Sóc, Estic, Puc, Tinc |
Alliberar tensions Factors de la resiliència Respecte |
Expressió corporal Treball grupal 10 minuts |
|
Plasmar una representació de la pròpia imatge
|
La meva representació |
Collage Satisfacció amb un mateix/a |
Expressió plàstica Treball individual 25 minuts |
|
Saber donar i rebre afecte |
Volem amb plomes |
Cuidar-se Saber rebre i donar Afectivitat |
Expressió corporal Treball per parelles 10 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
|
Sessió 8 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Activar el cos per començar la sessió |
Estira i arronsa |
Activació corporal Imitació Motivació |
Expressió corporal Treball individual 10 minuts |
|
Dramatitzar i agafar perspectiva del propi jo |
El meu retrat |
Fortaleses personals La pròpia imatge |
Expressió plàstica Treball individual i grupal 25 minuts |
|
Experimentar la relaxació com a font de benestar |
Les carícies dels pinzells |
Relaxació Consciència corporal Deixar-se cuidar Saber rebre |
Expressió corporal Treball per parelles 10 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
|
Sessió 9 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Comunicar-se amb els sentits ometent la vista |
El tren cec |
Confiança Respecte Comunicació intrapersonal |
Expressió corporal Treball per parelles 10 minuts |
|
Reconèixer les pròpies qualitats |
El cos de les qualitats |
Seguretat amb un mateix Qualitats personals |
Expressió plàstica Treball individual i grupal 25 minuts |
|
Potenciar la relaxació com a font de benestar |
Les petxines salades |
Introspecció Consciència corporal Benestar i qualitat de vida |
Expressió corporal Treball individual 10 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Nom Sessió | Objectius de la sessió | Índex de la sessió | Continguts | Metodologia |
Sessió 10 |
Posar paraules a l’estat emocional actual |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Plasmar el Jo
|
El fotomaton |
Autoestima: Autoconcepte Autovaloració Autoimatge |
Expressió dramàtica Treball individual i grupal 25 minuts |
|
Identificar les emocions pròpies, posar-hi paraules. Donar continuïtat a les diferents sessions i ser un element de permanència |
El mapa de les emocions |
Identificació emocional |
Expressió lingüística Treball individual 10 minuts |
Si bé la proposta educativa dissenyada està basada en una estructura concreta, també pot respondre a altres organitzacions en funció de les característiques de les persones participants, acceptant flexibilitat total i canviant l’ordre, el nombre i la quantitat d’activitats a realitzar. En aquest sentit, aquesta estructura organitzativa pretén ser una recomanació per posar en pràctica el recurs, ja que s’ha tingut especial consideració en intercalar les tècniques emprades per evitar la similitud entre les sessions consecutives. Tenint en compte aquesta consideració, es poden realitzar canvis en la seva estructura en funció de les necessitats de cada context.
Per tal de poder garantir una implementació adequada de la proposta educativa Emocio’n-ART cal tenir en compte una sèrie d’aspectes de planificació necessaris pel bon desenvolupament de la mateixa. Aquests aspectes es concreten en:
Un dels aspectes metodològics fonamentals per posar en pràctica la guia és que les persones que han de dinamitzar les diferents sessions tinguin clar el seu rol, la seva implicació i la manera d’entendre el treball per tal de poder avalar els resultats obtinguts. Per això, es oportú descriure unes orientacions didàctiques que han d’ajudar els educadors a actuar.
En primer lloc, és important que es creï un clima de seguretat i confiança perquè els infants puguin expressar el que vulguin i necessitin. L’educació emocional treballa des de la intimitat dels infants i, per tant, l’espai per fer-ho ha de permetre aquesta obertura, entenent que la seva presència és una peça fonamental en aquest espai.
Segons Bisquerra i Pérez (2012) hi ha uns aspectes que l’adult ha de considerar a l’hora de posar en marxa un programa on es treballen les emocions. Tots aquests aspectes recauen en el rol de l’educador, entenent que el mateix ha de:
Una altra consideració necessària pels educadors que posin en pràctica aquesta guia és que hi ha certes actituds bàsiques que haurien de mostrar. Aquestes actituds es relacionen amb l’escolta, entesa com la capacitat de parar i atendre a allò que està succeint a la sala. Segons Arnaiz, Rabadán i Vives (2001:34) el tener una actitud de escucha permitirá al educador hacer una intervención ajustada al momento del niño/a y a su conflicto para favorecer su desarrollo y su creatividad. Aquesta escolta ha d’estar contrastada per tal que s’expliciti indirectament de la diferència entre l’educador i l’educand.
L’autoritat és una segona actitud que s’ha de tenir present, ja que és un element facilitador de la creació de l’espai segur, ja que es tracta de desenvolupar la tasca de contenir, establir límits i acompanyar amb fermesa i claredat. Les normes permeten als infants desenvolupar-se i contenir el seu joc i, en última instància, els permet jugar. El llenguatge permet transmetre i comunicar-se. Per això, cal adaptar el llenguatge de l’educador al nivell cognitiu dels infants, alhora que es donen missatges clars i precisos. Alhora, és important emetre discursos verbals des del Jo, ja que donen informació real a l’infant del motiu pel qual s’està fent una demanda concreta. Per exemple, dir a un infant no pugis sobre la taula que em fas patir.
Ser empàtic és també una actitud fonamental en el moment d’estar amb infants, entenent l’empatia com aquella capacitat per comprendre els sentiments de l’altre la qual cosa implica estar amb la persona per comprendre-la, patir o gaudir amb ella, sense fusionar-se.
Deixant de banda el paper del dinamitzador com a element que guia la posada en pràctica d’Emocio’n-ART, l’espai és un segon element fonamental per poder aplicar la guia de manera adequada, ja que suposa el lloc on es desenvolupen les activitats i, al tractar-se d’activitats artístiques i emocionals, ha de ser un lloc de confort en termes d’amplitud, de lluminositat, ventilació i confortabilitat. Alhora, ha de ser un entorn segur, acollidor, facilitador i també estructurat, ordenat i contenidor. Per crear un ambient facilitador es farà necessària una acollida, una escolta, una comprensió, un sosteniment, una confiança i una acceptació per tal de crear una situació de seguretat i afectivitat. Perquè aquest espai sigui, a més de facilitador, estructurat caldrà desenvolupar capacitats relacionades amb la seguretat, l’autoritat, la contenció, el principi de realitat, sociabilitat, funcions, autonomia, control, normes, límits,… i promoure els conceptes de domini, conquesta, obertura a l’exterior, reflexió i continuïtat per tal de potenciar l’aprenentatge i l’autoafirmació.
Es considera que si l’espai no convida a l’expressió, difícilment es podrà evidenciar. Al mateix temps, és necessari tenir present aquest aspecte per tal d’entendre la necessitat de preparar, en la mesura que es pugui, de manera prèvia, creant aquesta amorositat per expressar emocions i estats d’ànim a través de les propostes artístiques.
Pel que fa a la temporalització, cada activitat estableix un temps de realització. No obstant, la temporalització és estimada, quedant supeditada a les característiques, dinàmiques i ritmes dels infants.
Amorós, P.; Fuentes-Pelaez, N.; Mateos, A.; Pastor, C.; Balsells, M.A.; Rodrigo, M.J.; Byrne, S.; Martín, J.C.; Guerra, M. (2011). Aprender juntos, crecer en familia. Caixa Proinfancia. Barcelona: Obra Social la Caixa.
Arnaiz, P., Rabadán, M. i Vives, I. (2001). La psicomotricidad en la escuela: Una práctica preventiva y educativa. Málaga: Aljibe.
Arnheim, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós.
Bartolomé, M. (1997). Metodologia qualitativa orientada al canvi i a la presa de decisions. Barcelona: UOC.
Bisquerra, R. i Álvarez, M. (2006). Educación emocional y bienestar (5a ed.). Madrid: Praxis.
Bisquerra, R. i Pérez, N. (2012). Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència. Butlletí Inf@ncia, 55.
Castanys, E. (2001). Adolescència i autoestima. Revista Escola Catalana, 384, 14-15.
Chambon, A. (2009). What can art do for social work? Canadian Social Work Review, 26 (2), 217-231.
Cyrulnik, B. (2009). Vencer el trauma por el arte. Cuadernos de pedagogía, 393, 42-47.
Eisner, W. E. (1995). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós
Ekman, P. (1999). Por qué mienten los niños: Cómo los padres pueden fomentar la sinceridad. Barcelona: Paidós Ibérica.
Gardner, H. (1994). Educación artística y desarrollo humana. Barcelona: Paidós Ibérica.
Goleman, D. (2000). Intel·ligència emocional. Barcelona: Kairós Grotberg.
Lima, M., López, Z. i Rodrigo, J. (2004). La práctica educativa del arte entre niños y jóvenes marginados. entrevista con M.G. Lima. Cultura y Educación Social, 16 (1-2), 147-153.
Lowelfeld, V. (1961). Desarrollo de la capacidad creadora. Buenos Aires: Kapelusz.
Moreno, A. (2010). La mediación artística: un modelo de educación artística para la intervención social a través del arte. Revista Iberoamericana de Educación, 52/2.
Mundet, A.; Beltrán, A. i Moreno, A. (2015). Arte como herramienta social y educativa. Revista Complutense de Educación, 26 (2).
Piirto J. (2002). The question of qualitaty and qualifications: Writing inferior poems as qualitative research. International Journal of Qualitative Studies in Education, 15(4), 431-445.
Shaffer, D.R. (2000). Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia. Georgia: Thomson Editores.
Suárez, E. i Reyes, W. (2000). Las terapias con recursos artísticos. Su utilidad en la atención primaria en salud. Revista Cubana de Medicina General e integración, 16 (3), 295–304.
Triadó, C.; Martínez, G. i Villar, F. (2000). Psicologia del desenvolupament: adolescencia, maduresa i senectut, Barcelona: Edicions UB.