RECURSOS.

¿Identidad colectiva? El ‘nosotros’ antagonista (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Richi Giménez.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: En un món que cada cop més apunta a fomentar una identitat individualista i despolititzada, proposem pensar si és possible construir una identitat col·lectiva polititzada en el sentit que aporti un pensament cr´ític que generi pràctiques antagonistes davant del discurs homogeneïtzador capitalista.

Castellano: En un mundo que cada vez más apunta a fomentar una identidad individualista y despolitizada, proponemos pensar si es posible construir una identidad colectiva politizada en el sentido de que aporte un pensamiento crítico que genere prácticas antagonistas frente al discurso homogeneizador capitalista.

La identidad: gobierno y resistencia en los límites intersubjetivos de la modernidad neocolonial (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Grecia Guzmán Martínez, Margot Pujol i Llombart.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: La identitat és un procés psicosocial en què s’articulen relacions de poder intereseccionals que, en el context de la modernitat neocolonial europea, generen desitjos, vincles i possibilitats d’acció asimètriques. Aquesta qüestió pot ser analitzada des d’una mirada crítica als imaginaris inclusius que en la pràctica continuen sent excloents, especialment quan es tracta d’aproximar-se a la joventut racialitzada.

Castellano: La identidad es un proceso psicosocial en que se articulan relaciones de poder intereseccionals que, en el contexto de la modernidad neocolonial europea, generan deseos, vínculos y posibilidades de acción asimétricas. Esta cuestión puede ser analizada desde una mirada crítica a los imaginarios inclusivos que en la práctica siguen siendo excluyentes, especialmente cuando se trata de aproximarse a la juventud racializada.

Desde la cuna hacia la identidad líquida (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Núria Riera Fusté, Alicia Mesas Parra.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: Els atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils han causat un alt impacte social i han posat en dubte els conceptes bàsics i el model de polítiques socials aplicades fins aleshores. Aquest fet fa necessària la construcció d’un nou paradigma social basat en l’acceptació de les identitats líquides.

Castellano: Los atentados del pasado 17 de agosto en Barcelona y Cambrils han causado un alto impacto social y han puesto en duda los conceptos básicos y el modelo de políticas sociales aplicadas hasta entonces. Este hecho hace necesaria la construcción de un nuevo paradigma social basado en la aceptación de las identidades líquidas.

Cuerpos extraños para una educación social decolonial (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Asun Pié Balaguer, Jordi Planella Ribera
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: Aquest text aborda una reflexió sobre el cos en la pràctica de l’educació social. La perspectiva trans, així com altres resistències produïdes pels cossos no normatius, ens mostren la necessitat d’introduir la dimensió simbòlica i subjectiva dels cossos de l’educació social. Aquesta narrativitat dels cossos es presenta com a essencial per (re)pensar les pràctiques de l’educació social.

Castellano: Este texto aborda una reflexión sobre el cuerpo en la práctica de la educación social. La perspectiva trans, así como otras resistencias producidas por los cuerpos no normativos, nos muestran la necesidad de introducir la dimensión simbólica y subjetiva de los cuerpos de la educación social. Esta narratividad de los cuerpos se presenta como esencial para (re) pensar las prácticas de la educación social.

Estimulando la emprendeduría digital femenina entre las adolescentes (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: María Parga Blanco, Anna Rubio Carbó.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: Quan els ulls brillen d’emoció… L’experiència del Technovation Challenge.
Participar en grup en el disseny i programació d’una app que resolgui un problema social i defensar-lo en anglès davant d’un jurat ha estat un repte real, tecnològic, de disseny i de negoci per a més de 15.000 noies d’entre 10 i 18 anys d’arreu del món. Us n’expliquem els aprenentatges conscients i inconscients en un projecte enriquidor molt extrapolable a milers de situacions educatives de contextos molt diferents.

Castellano: Cuando los ojos brillan de emoción … La experiencia del Technovation Challenge
Participar en grupo en el diseño y programación de una app que resuelva un problema social y defenderlo en inglés ante un jurado ha sido un reto real, tecnológico, de diseño y de negocio para más de 15.000 chicas de entre 10 y 18 años de todo el mundo. Os explicamos los aprendizajes conscientes e inconscientes en un proyecto enriquecedor muy extrapolable a miles de situaciones educativas de contextos muy diferentes.

Historias que dejan huella (digital): El webdoc HEBE como metodología / herramienta de investigación sobre el empoderamiento (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Manel Jiménez Morales, Alan Salvadó Romero
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: Aquest article exposa la metodologia aplicada al projecte HEBE sobre l’apoderament juvenil. A través de la creació d’un documental interactiu, HEBE proposa un instrument per a la recerca col·laborativa que vol destacar els relats personals i introspectius al voltant del concepte d’apoderament.

Castellano: Este artículo expone la metodología aplicada al proyecto HEBE sobre el empoderamiento juvenil. A través de la creación de un documental interactivo, HEBE propone un instrumento para la investigación colaborativa que quiere destacar los relatos personales e introspectivos en torno al concepto de apoderamiento.

Tensegridad en las relaciones sociales. Una mirada mosaico (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Ferran Trinidad, Carme Trinidad.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: L’article neix de la reflexió per una inquietud: el tractament integral de la salut de les persones, que inclou la salut en les seves relacions. Per explicar la necessitat d’aquesta mirada, fem un paral·lelisme entre un concepte arquitectònic (la tensegritat) i una persona i les seves relacions.

Castellano: El artículo nace de la reflexión por una inquietud: el tratamiento integral de la salud de las personas, que incluye la salud en sus relaciones. Para explicar la necesidad de esta mirada, hacemos un paralelismo entre un concepto arquitectónico (la tensegridad) y una persona y sus relaciones.

El acompañamiento profesional en el sinhogarismo: un trabajo artesanal (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Estefanía Araguás Medina, Andrés Molina Pacheco
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: El nou posicionament professional que proposa el model Housing First ens ha dut a la necessitat d’un gir substancial, a una feina d’artesania humana. Un treball centrat en el procés de millora de les persones, prenent consciència que apoderar implica reconèixer i cedir poder a l’altre.

Castellano: El nuevo posicionamiento profesional que propone el modelo Housing First nos ha llevado a la necesidad de un giro sustancial, a un trabajo de artesanía humana. Un trabajo centrado en el proceso de mejora de las personas, tomando conciencia de que apoderarse implica reconocer y ceder poder al otro.

La ciudad y el urbanismo como herramientas educativas (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Andrés Martínez de la Riva Díaz.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: Aquest article vol explorar les possibilitats educatives de la ciutat apropant-se a les seves dimensions educatives i situant-la com a escenari per al desenvolupament d’actes educatius en relació amb processos de transformació urbana, on el paper de l’urbanista és d’agent transmissor o transmissora de coneixements.

Castellano: Este artículo quiere explorar las posibilidades educativas de la ciudad acercándose a sus dimensiones educativas y situándola como escenario para el desarrollo de actos educativos en relación con procesos de transformación urbana, donde el papel del urbanista es de agente transmisor o transmisora de conocimientos.

Educación social en prisión … ¿y por qué no? (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 20 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Núria Llopis Roca.
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: El reportatge ens aproxima, a partir de la veu d’onze professionals, als ritmes i als espais de l’educació social dins d’un espai privatiu de llibertat. A la vegada, pretén dibuixar algunes pinzellades sobre l’evolució de la professió des de l’inici fins al moment actual amb una consigna comuna: tot és possible fins que no es demostri el contrari.

Castellano: El reportaje nos aproxima, a partir de la voz de once profesionales, los ritmos y los espacios de la educación social dentro de un espacio privativo de libertad. A la vez, pretende dibujar algunas pinceladas sobre la evolución de la profesión desde el inicio hasta el momento actual con una consigna común: todo es posible hasta que no se demuestre lo contrario.

Identidades (Original en catalán)
2018.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

L’entrada al nou mil·lenni ha comportat una sacsejada a la condició humana. La visió de la globalització econòmica, la irrupció de les noves tecnologies virtuals, la hiperconnectivitat, la robotització del món laboral, les bombolles i crisis sistèmiques, el canvi climàtic, la mobilitat geogràfica, l’extensió de la guerra, les diferències entre continents, la irrupció de nous moviments socials igualitaristes i d’extrema dreta a Occident o les noves dinàmiques laborals.

Tots aquests factors han estat en constant evolució al llarg dels anys i, d’alguna manera, el canvi forma part de la humanitat. Però podem coincidir en el fet que ens trobem en una paradoxa d’època: mentre estem connectats i podem explorar la condició humana amb quotes de llibertat mai vistes, també ens trobem amb els límits d’un sistema que produeix grans desigualtats i consumeix el planeta, fent necessària una aturada per pensar-nos com a éssers dependents.

Aquest context fa mutar les concepcions i les maneres de construir la identitat, una de les grans preocupacions de les disciplines socials. En tant que duem a terme una pràctica socialitzadora, les educadores no podem mirar aquesta realitat de reüll.

La identitat la construïm a partir de l’experiència, entre allò que està establert i la capacitat de transgressió i recreació que tenim com a éssers culturals. És en aquest “entre” on l’educació se situa i pot pensar en la seva tasca.

L’educació social és una pràctica que pot ser útil a les persones si és capaç de generar alternatives als trajectes socialment previstos i obre espais on les persones puguin desplegar les seves capacitats mentre circulen pel món social i cultural que les envolta.

Massa sovint la nostra manera de treballar es tradueix en una acció individualitzada que, sent necessària, resulta incompleta. Acostumem a deixar en un segon pla la mirada col·lectiva; és a dir, ens fxem poc en els condicionants socials i com afecten allò individual. En conseqüència, no acostumem a plantejar respostes col·lectives a problemes individuals.

Aquest número dels Quaderns d’Educació Social us proposa una aturada per pensar entorn de la identitat i la seva construcció. Ho fem des de llocs diversos i amb voluntat d’obertura. Davant el context actual, podem optar pel pessimisme paralitzador o per la incertesa que reconeix els dubtes però troba camins per explorar.

Bona lectura!

Joan Gener Barbany
Membre del Consell de Redacció