RECURSOS.

Educación social: ¿Qué formación para qué profesional?
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: José García Molina, Juan Sáez Carreras.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: Les lògiques constituents de les disciplines universitàries –les formes d’investigar i ensenyar– tenen efectes directes en la formació de professionals. Responent a hàbits i tradicions academicistes, de caràcter cientificoracionalista, topen amb el propi objectiu de la universitat: formar professionals i ciutadans crítics. La formació universitària dels educadors socials no pot limitar-se a una formació aplicada (teòrica o tècnica) i requereix aprendre capacitats reflexives i ètiques que ajudin a socialitzar l’estudiant en les complexitats del quotidià professional. La pràctica professional dels educadors socials no es limita a la pura acció educativa; en la seva tasca quotidiana es veuen enfrontats a la necessitat de pensar, decidir i actuar en equips interdisciplinaris i multidisciplinaris. Per tant, aquest nucli de l’activitat professional ha d’orientar els principis i mètodes de la formació. Potser no puguem ensenyar a educar dins l’aula, però podem promoure processos cognitius i metodològics col·lectius que serveixin als futurs professionals per a l’anàlisi i la presa de decisions conjuntes pel que fa a la contingència de les situacions amb què treballaran. Aspirem, a favor d’una pràctica de la teorització, a desfer-nos de l’antagonisme gastat entre teoria-pràctica als territoris de la formació d’educadors socials.

Castellano: Las lógicas constituyentes de las disciplinas universitarias -las formas de investigar y enseñarles tienen efectos directos en la formación de profesionales. Respondiendo a hábitos y tradiciones academicistas, de carácter cientificoracionalista, topan con el propio objetivo de la universidad: formar profesionales y ciudadanos críticos. La formación universitaria de los educadores sociales no puede limitarse a una formación aplicada (teórica o técnica) y requiere aprender capacidades reflexivas y éticas que ayuden a socializar al estudiante en las complejidades del cotidiano profesional. La práctica profesional de los educadores sociales no se limita a la pura acción educativa; en su tarea cotidiana se ven enfrentados a la necesidad de pensar, decidir y actuar en equipos interdisciplinarios y multidisciplinarios. Por tanto, este núcleo de la actividad profesional debe orientar los principios y métodos de la formación. Quizás no podamos enseñar a educar en el aula, pero podemos promover procesos cognitivos y metodológicos colectivos que sirvan a los futuros profesionales para el análisis y la toma de decisiones conjuntas con respecto a la contingencia de las situaciones con las que trabajarán. Aspiramos, a favor de una práctica de la teorización, a deshacernos del antagonismo gastado entre teoría-práctica en los territorios de la formación de educadores sociales.

Formación y saber (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Toni Garin.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: La formació encarna en si mateixa, i entre altres aspectes, una teoria, uns objectius, uns continguts, una metodologia, una programació… Tot això es conforma com l’acte prèviament constituït de la formació i és on rau la diferència entre la formació i el saber, ja que aquest ha de ser instituent. És un moviment que es nodreix d’un buit que cal generar i lligar-lo en la mesura que sigui possible amb la formació. Aquest lligam és esquiu, la seva consecució, parcial, però l’orientació del formador quant a la seva recerca ha de ser constant. Des d’aquesta perspectiva, la formació queda entesa no com a acumulació, sinó com a despossessió.

Castellano: La formación encarna en sí misma, y entre otros aspectos, una teoría, unos objetivos, unos contenidos, una metodología, una programación … Todo esto se conforma como el acto previamente constituido de la formación y es donde radica la diferencia entre la formación y el saber, ya que éste debe ser instituyente. Es un movimiento que se nutre de un vacío que hay que generar y ligarlo en la medida de lo posible con la formación. Este vínculo es esquivo, su consecución, parcial, pero la orientación del formador en cuanto a su búsqueda debe ser constante. Desde esta perspectiva, la formación queda entendida no como acumulación, sino como desposesión.

La formación inicial de los educadores sociales en el contexto del EEES. Reflexiones y retos (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Maria Pallisera, Judit Fullana.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: La formació universitària actual es troba en un moment de transició cap a un nou model d’ensenyament-aprenentatge que planteja uns canvis molt importants respecte a l’actual formació, fruit del procés d’adaptació dels estudis a l’Espai Europeu d’Educació Superior. En aquest context, les universitats catalanes han estat elaborant, en els darrers mesos, les memòries dels nous estudis de Grau d’Educació Social. En aquest article exposem quins són els condicionants de les noves titulacions, assenyalant els principals canvis que es configuren a partir de la normativa estatal i, a partir d’aquí, ens centrem en la titulació d’Educació social per analitzar quins són, des del nostre punt de vista, els principals reptes que comporta l’adaptació d’aquests estudis a l’EEES, tant per a la mateixa universitat com per al món professional.

Castellano: La formación universitaria actual se encuentra en un momento de transición hacia un nuevo modelo de enseñanza-aprendizaje que plantea unos cambios muy importantes respecto a la actual formación, fruto del proceso de adaptación de los estudios al Espacio Europeo de Educación superior. En este contexto, las universidades catalanas han estado elaborando, en los últimos meses, las memorias de los nuevos estudios de Grado de Educación Social. En este artículo exponemos cuáles son los condicionantes de las nuevas titulaciones, señalando los principales cambios que se configuran a partir de la normativa estatal y, a partir de ahí, nos centramos en la titulación de Educación social para analizar cuáles son, desde el nuestro punto de vista, los principales retos que conlleva la adaptación de estos estudios al EEES, tanto para la propia universidad como para el mundo profesional.

Los sitios de la supervisión. Consideraciones sobre la supervisión en equipos educativos (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Enric Bolea.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: La supervisió és una de les modalitats que pot prendre la praxi de l’educador per respondre als nou reptes formatius i professionals en el camp de l’educació. És en aquesta doble dimensió –formativa i professional– que pot ser entesa com una modalitat de formació permanent, i al mateix temps constituir-se en un recurs per a la reflexió i transformació de la pràctica pedagògica. La primera dimensió situa la supervisió en el registre de la relació de l’educador / del professional amb el saber, mentre que la segona mostra la relació de l’educador / del professional amb els actes educatius i les seves conseqüències. En l’articulació d’ambdues dimensions la supervisió esdevé –conjuntament amb altres modalitats de formació i professionalització– una eina de primer ordre per estar a l’alçada dels reptes als quals la pràctica i l’època ens convoquen.

Castellano: La supervisión es una de las modalidades que puede tomar la praxis del educador para responder a los nueve retos formativos y profesionales en el campo de la educación. Es en esta doble dimensión -formativa y profesional- que puede ser entendida como una modalidad de formación permanente, y al mismo tiempo constituirse en un recurso para la reflexión y transformación de la práctica pedagógica. La primera dimensión sitúa la supervisión en el registro de la relación del educador / del profesional con el saber, mientras que la segunda muestra la relación del educador / del profesional con los actos educativos y sus consecuencias. En la articulación de ambas dimensiones la supervisión convierte -conjuntamente con otras modalidades de formación y profesionalización- una herramienta de primer orden para estar a la altura de los retos a los que la práctica y la época nos convocan.

La ignorancia y la ilusión, los mejores aliados para la formación (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Soledad Hernández, Joan Muntané.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: Amb aquest article ens proposem compartir l’experiència que hem portat a terme a Drecera al voltant del món de la formació en l’àmbit de l’educació social. És evident que aquest article estarà molt condicionat per un interès de base que ha guiat la nostra tasca: el món de la formació inicial dels educadors socials i la posterior formació contínua i permanent als centres residencials d’acció educativa (en endavant CRAE).Tot aquest bagatge ha provocat que la feina referent a la formació hagi esdevingut un procés d’investigació i recerca. És a partir dels resultats d’aquest procés que podem fer la nostra aportació a l’educació social, col·laborant o fent formació a col·lectius propers al nostre àmbit d’actuació.

Castellano: Con este artículo nos proponemos compartir la experiencia que hemos llevado a cabo en Drecera alrededor del mundo de la formación en el ámbito de la educación social. Es evidente que este artículo estará muy condicionado por un interés de base que ha guiado nuestra labor: el mundo de la formación inicial de los educadores sociales y la posterior formación continua y permanente a los centros residenciales de acción educativa (en adelante CRAE) .Todo este bagaje ha provocado que el trabajo referente a la formación haya convertido en un proceso de investigación y búsqueda. Es a partir de los resultados de este proceso que podemos hacer nuestra aportación a la educación social, colaborando o haciendo formación a colectivos cercanos a nuestro ámbito de actuación.

Aprender trabajando, aprender de los compañeros (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Susana Gracia, Juan Antoni Martínez, Montserrat Sánchez, Joan Huguet, Xavier Botanch, Elisabet Boó, Antonio Fernández.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: En aquest article us presentem l’experiència que, des de l’any 2007, estem desenvolupant els educadors i les educadores socials que treballem als centres penitenciaris de Catalunya dins del Programa Compartim, un programa de gestió del coneixement impulsat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia. Es basa en la idea que les persones aprenem també mitjançant la pràctica, és a dir, disposant del coneixement que necessitem al nostre lloc de treball gràcies a l’experiència dels companys en situacions similars.

Castellano: En este artículo presentamos la experiencia que, desde el año 2007, estamos desarrollando los educadores y las educadoras sociales que trabajamos en los centros penitenciarios de Cataluña dentro del Programa Compartimos, un programa de gestión del conocimiento impulsado por el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada (CEJFE) del Departamento de Justicia. Se basa en la idea de que las personas aprendemos también mediante la práctica, es decir, disponiendo del conocimiento que necesitamos en nuestro puesto de trabajo gracias a la experiencia de los compañeros en situaciones similares.

La formación de los educadores sociales como espacio de oportunidades (Original en catalán)
Artículo publicado en el nº 13 de la Revista QES – Quaderns d’Educació Social
Autoría: Encarna Medel.
2010.
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

Catalán: En el present article faig una anàlisi dels elements que fonamenten les accions formatives des de la perspectiva de repensar les pràctiques a partir d’unes coordenades simbòliques que ens permetran transformar-les en una experiència de saber. Es tractarà d’analitzar de quines eines ens dotem per poder fer aquests recorreguts.

Castellano: En el presente artículo hago un análisis de los elementos que fundamentan las acciones formativas desde la perspectiva de repensar las prácticas a partir de unas coordenadas simbólicas que nos permitirán transformarlas en una experiencia de saber. Se tratará de analizar de qué herramientas nos dotamos para poder hacer estos recorridos.

La Educación Social y las Formaciones (Original en catalán)
2010
Revista editada por el Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya / Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

En aquest tretzè número de Quaderns fem un recorregut que es decanta per experiències i per professionals que donen valor tant a la pràctica de reflexionar sobre l’escena professional, com a la pràctica de teoritzar-hi, per tal de compartir les experiències i el coneixement.

Apostem per la formació, com a eina i procés, per a l’apropiació i l’ús de les competències necessàries per implementar les nostres funcions professionals. Aquestes funcions les podem compartir, però hi hem d’observar la multiplicitat de pràctiques, institucions, orientacions teòriques i canvis d’època, així com la singularitat de les persones amb què treballem; és per això que parlem de formacions en plural.

Esperem que la lectura dels articles permeti generar preguntes i converses en relació amb el paper i l’estat de la formació en l’educació social. Aquest monogràfic pretén, doncs, ser un retall d’una realitat múltiple i canviant