{"id":9000,"date":"2016-07-11T00:00:00","date_gmt":"2016-07-10T22:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/eduso.net\/res\/articulo\/una-mirada-socioeducativa-a-les-politiques-publiques-docupacio-per-a-joves-en-risc-dexclusio-social-una-mirada-socioeducativa-a-las-politicas-publicas-de-empleo-para-jovenes-en-riesgo-de-exclusion\/"},"modified":"2021-02-05T20:09:01","modified_gmt":"2021-02-05T19:09:01","slug":"una-mirada-socioeducativa-a-les-politiques-publiques-docupacio-per-a-joves-en-risc-dexclusio-social-una-mirada-socioeducativa-a-las-politicas-publicas-de-empleo-para-jovenes-en-riesgo-de-exclusion","status":"publish","type":"articulo","link":"https:\/\/eduso.net\/res\/revista\/23\/el-tema-colaboraciones-revisiones\/una-mirada-socioeducativa-a-les-politiques-publiques-docupacio-per-a-joves-en-risc-dexclusio-social-una-mirada-socioeducativa-a-las-politicas-publicas-de-empleo-para-jovenes-en-riesgo-de-exclusion","title":{"rendered":"Una mirada socioeducativa a les pol\u00edtiques p\u00fabliques d`ocupaci\u00f3 per a joves en risc d`exclusi\u00f3 social. Una mirada socioeducativa a las pol\u00edticas p\u00fablicas de empleo para j\u00f3venes en riesgo de exclusi\u00f3n social (Dos versiones, catal\u00e1n y castellano)"},"content":{"rendered":"
\n

NOTA:<\/strong><\/p>\n

Este art\u00edculo est\u00e1 en dos versiones: catal\u00e1n y castellano (La versi\u00f3n en castellano se puede encontrar tras la versi\u00f3n en catal\u00e1n)
\n\u00a0<\/p>\n

\n

\nUna mirada socioeducativa a les pol\u00edtiques p\u00fabliques d’ocupaci\u00f3 per a joves en risc d’exclusi\u00f3 social<\/strong><\/h2>\n

Daniel S\u00e1ez i Quetglas<\/em>. Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Pedagogia Social (GPS). [1]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

Introducci\u00f3.<\/strong><\/h2>\n

Quan vaig valorar si podia escriure un article sobre joves i inserci\u00f3 sociolaboral per a l\u2019edici\u00f3 de maig de la revista RES, Revista de Educaci\u00f3n Social<\/em>, reconec que una de les primeres coses en les quals vaig pensar \u00e9s en la idone\u00eftat i l\u2019oportunitat del tema a tractar. I ho \u00e9s per dues raons principals, la primera t\u00e9 a veure amb als elevats \u00edndexs d\u2019atur que es venen arrossegant des de l\u2019inici de la crisi econ\u00f2mica i que no s\u2019han redu\u00eft en la mesura desitjable per a donar resposta a les expectatives de molta gent jove. La segona ra\u00f3 respon a la iniciativa que ha tingut el Servei d\u2019Ocupaci\u00f3 de Catalunya i el Govern de la Generalitat per dissenyar, aprovar i desplegar amb l\u2019ajuda d\u2019entitats socials, administracions locals i empresa privada, un paquet ample de pol\u00edtiques actives adre\u00e7ades a combatre l\u2019atur que afecta a aquest segment de poblaci\u00f3.<\/p>\n

Feta la menci\u00f3 a l\u2019encert per la tem\u00e0tica escollida, m\u2019agradaria comen\u00e7ar acotant la q\u00fcesti\u00f3 objecte d\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n

Qu\u00e8 entenem per inserci\u00f3 laboral?<\/strong><\/h2>\n

D\u2019entrada separem els dos conceptes, inserci\u00f3 i laboral. Respecte al primer, sota el meu punt de vista, \u201cinserci\u00f3\u201d \u00e9s el proc\u00e9s que fa una persona per incorporar-se al mercat de treball. Quan existeixen persones que no aconsegueixen o no poden fer aquest proc\u00e9s per si mateixes \u00e9s quan cal activar pol\u00edtiques que acompanyin aquest cam\u00ed des de l\u2019orientaci\u00f3, la formaci\u00f3 i la intermediaci\u00f3 laboral. Es tracta de pol\u00edtiques actives que impulsen les administracions p\u00fabliques competents, en el nostre cas principalment el Servei d\u2019Ocupaci\u00f3 de Catalunya (en endavant SOC), i les implementen entitats del tercer sector, promocions econ\u00f2miques municipals i cada cop m\u00e9s organitzacions amb afany de lucre.<\/p>\n

Pel que fa al segon concepte, \u201claboral\u201d, l\u2019accent l\u2019hem de posar a les empreses, en el funcionament del mercat de treball. Necessitem saber en temps real i en cada territori quines s\u00f3n les ocupacions en al\u00e7a i quines en recessi\u00f3, quina \u00e9s la normativa legal que regula les relacions laborals, con\u00e8ixer les compet\u00e8ncies m\u00e9s valorades, les vies d\u2019acc\u00e9s a l\u2019empresa i com s\u2019estan fent els processos de selecci\u00f3 o reclutament, entre moltes altres q\u00fcestions.<\/p>\n

Un i altre concepte van de la m\u00e0, necessiten estar connectats i comunicats a trav\u00e9s de mecanismes \u00e0gils, efica\u00e7os, eficients i innovadors. Si hi ha un tret que caracteritza la societat del nostre temps i sobre el qual existeix consens entre el m\u00f3n de l\u2019empresa i el m\u00f3n acad\u00e8mic, aquest \u00e9s el canvi. No ens movem en estructures estables, el coneixement pr\u00e0ctic es modifica amb rapidesa, els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics i la digitalitzaci\u00f3 de la vida quotidiana marquen la tend\u00e8ncia cap a una societat on est\u00e0 en dubte el mateix concepte del treball tal i com s\u2019ha ent\u00e8s des de la revoluci\u00f3 industrial, passant per la societat de producci\u00f3 i fins arribar a una societat de consum. I \u00e9s que cada cop es m\u00e9s habitual cobrar per la feina feta i els resultats obtinguts i no pas per les hores de perman\u00e8ncia en una determinada organitzaci\u00f3, les fronteres entre el m\u00f3n f\u00edsic (perman\u00e8ncia en un lloc de feina) i el m\u00f3n virtual definitivament s\u2019estan eliminant i aix\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 efectes en les organitzacions (de la Garza Toledo, E. 2009). Avui sense moure\u2019t de casa pots desenvolupar diferents tasques per a diferents clients o empreses. I aix\u00ed podr\u00edem seguir durant 10 p\u00e0gines m\u00e9s assenyalant els canvis que s\u2019han produ\u00eft i els que encara s\u2019han de produir en el funcionament del mercat de treball. Tots aquests canvis d\u2019escenari demanden un sistema educatiu i formatiu molt m\u00e9s \u00e0gil i flexible, i unes pol\u00edtiques actives tan o m\u00e9s connectades amb l\u2019empresa i amb l\u2019\u00fas de models did\u00e0ctics centrats en el desenvolupament de compet\u00e8ncies professionals.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\nSeguint amb aquesta l\u00ednia argumental, les informacions que ens arriben des de tots els fronts fan pensar que les transformacions dels propers 10 o 15 anys encara seran molt m\u00e9s profundes. Cada cop es parla m\u00e9s de la desaparici\u00f3 progressiva de llocs de feina poc qualificats que amb l\u2019automatitzaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3 de processos, la incursi\u00f3 de la rob\u00f2tica, la gesti\u00f3 de serveis mitjan\u00e7ant internet, etc.. poden transformar o fer desapar\u00e8ixer molts dels perfils professionals que coneixem i formen part del nostre quotidi\u00e0: cambrer\/a d\u2019habitacions, venedor, caixers\/es de supermercat, conductors de transport p\u00fablic, operaris de producci\u00f3, treballadors del sector serveis, treballadors de la llar, etc… Per contra, tamb\u00e9 sabem que faran falta perfils professionals nous per gestionar aquesta revoluci\u00f3. Amb un afegit, tots aquests perfils seran de mitja i alta qualificaci\u00f3 (Munera, 2016).<\/p>\n

\u00c9s evident que els canvis no es produiran d\u2019un dia per l\u2019altre, i que durant un temps ser\u00e0 necessari la perviv\u00e8ncia de perfils professionals de baixa qualificaci\u00f3, per\u00f2 no preveure el nou escenari i no fer res al respecte \u00e9s segurament una imprud\u00e8ncia que tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies greus.<\/p>\n

En un pa\u00eds, Catalunya, on un 19% de la poblaci\u00f3 continua en situaci\u00f3 d\u2019atur despr\u00e9s de 8 anys de crisi econ\u00f2mica i un percentatge molt elevat d\u2019aquests no disposen de formaci\u00f3 o qualificaci\u00f3 t\u00e8cnica mitja o alta \u00e9s previsible que moltes persones tinguin dificultats d\u2019acc\u00e9s i manteniment actiu en el mercat de treball.<\/p>\n

Aleshores, una altra pregunta que sorgeix \u00e9s: continuen tenint vig\u00e8ncia certes pol\u00edtiques actives d\u2019ocupaci\u00f3 actuals o fins i tot el format d\u2019itineraris d\u2019inserci\u00f3 lineals entorn a formacions concretes i tancades que hem aplicat molts dels dispositius d\u2019orientaci\u00f3 fins ara?<\/p>\n

Tot seguit definir\u00e9 quin \u00e9s el grup d\u2019incid\u00e8ncia i en un punt posterior ja abordar\u00e9 aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

Sobre quins i quines joves hem de posar l\u2019accent priorit\u00e0riament en aquestes pol\u00edtiques i accions concretes?<\/strong><\/h2>\n

Amb dades sobre atur registrat podem observar una desocupaci\u00f3 juvenil en el tram de 16 a 24 anys per sobre del 30% (en contrast amb un 12 % de mitjana a la UE) i del 60% si acotem la franja de 16 a 19 anys. Clarament Catalunya i Espanya en el seu conjunt presenten una situaci\u00f3 desfavorable per a que un jove accedeixi i es consolidi al mercat de treball. Amb tot, cal fer un seguit de matisos en aquesta afirmaci\u00f3. No tots els joves es situen amb les mateixes condicions de dificultat ni es trobaran amb les mateixes oportunitats. Les dades indiquen que els joves sense estudis suposen el 80% dels aturats en la franja 16-19 i dupliquen als joves amb formaci\u00f3 t\u00e8cnica o universit\u00e0ria en la franja 16- 24 (IDESCAT, 2016). Com expliquen Malo & Cueto (2014:3):<\/p>\n

\u201c(…) Hay que tener en cuenta que aquellos trabajadores con m\u00e1s baja productividad (los menos cualificados) van a verse m\u00e1s afectados por una crisis, sean j\u00f3venes o mayores. Al terminar una expansi\u00f3n son los primeros trabajadores de los que una empresa prescindir\u00e1. Por tanto quedan en \u201cel margen\u201d de ser contratados en el momento en el que la contrataci\u00f3n comienza a caer. As\u00ed, los trabajadores de baja cualificaci\u00f3n van a tender a sufrir m\u00e1s y por m\u00e1s tiempo los problemas asociados al desempleo\u201d.<\/p><\/blockquote>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia tenen totes les paperetes d\u2019accedir m\u00e9s tard a una feina que no pas un\/ a jove que s\u2019ha format en un sector professional concret i tamb\u00e9 tindran moltes m\u00e9s dificultats per mantenir-se en el cas que l\u2019obtinguin.<\/p>\n

Per altra banda, Catalunya presenta unes dades d\u2019abandonament prematur del sistema educatiu del 19% si posem la mirada nom\u00e9s en els joves que no han obtingut la titulaci\u00f3 de l\u2019ESO en el darrer any, per\u00f2 que est\u00e0 molt per sobre del 25% si considerem abandonament escolar tamb\u00e9 aquells joves que nom\u00e9s han obtingut l\u2019ESO i no disposen de cap formaci\u00f3 professional mitja o superior finalitzada.[2]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

Taula 1: Dades comparatives de l\u2019abandonament prematur entre Catalunya, la mitjana de la resta de l\u2019Estat espanyol i la Uni\u00f3 Europea.
\n<\/strong><\/small>\"\"<\/p>\n

Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de les dades de l\u2019exercici 2015 obtingudes a IDESCAT.<\/strong><\/small><\/h5>\n

L\u2019abandonament prematur del sistema educatiu \u00e9s un fenomen multi causal i multidimensional que sovint comen\u00e7a en etapes inicials de l\u2019ensenyament obligatori i que es consolida durant l\u2019etapa de l\u2019ESO. En aquest sentit existeixen diferents causes que ens poden ajudar a situar aquest forat negre: en primer lloc podem parlar de factors socials i de la incapacitat del propis sistema educatiu per donar respostes ajustades a la multiplicitat de necessitats dels i de les joves. Es q\u00fcestiona aix\u00ed la igualtat d\u2019oportunitats real en funci\u00f3 de la proced\u00e8ncia de classe, de la estimulaci\u00f3 familiar i cultural de l\u2019entorn m\u00e9s proper i fins i tot d\u2019un cert frac\u00e0s en les pol\u00edtiques de compensaci\u00f3 educativa quan existeix el doble d\u2019abandonament entre joves d\u2019origen immigrant respecte a joves d\u2019origen nacional, entre moltes altres raons (Fern\u00e1ndez & Col. 2010).<\/p>\n

En contraposici\u00f3, ja hi ha qui posa l\u2019accent en un altre dimensi\u00f3, en una perspectiva m\u00e8dica o biologista. Des d\u2019aquest paradigma una de les principals raons que ajuden a explicar la inadaptaci\u00f3 social en l\u2019adolesc\u00e8ncia i joventut i per descomptat, l\u2019abandonament prematur de l\u2019escola, \u00e9s la manca d\u2019un diagn\u00f2stic de trastorns associats a l\u2019aprenentatge i al desenvolupament en etapes inicials de l\u2019escolaritzaci\u00f3 i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un tractament adient durant tot l\u2019ensenyament obligatori. Com a conseq\u00fc\u00e8ncies, alguns estudis preliminars assenyalen ja que els joves afectats acaben presentant una major prevalen\u00e7a en el consum reiterat de drogues, en l\u2019aparici\u00f3 de comportaments violents i d\u2019agressivitat cap els altres, a m\u00e9s de promoure la construcci\u00f3 de personalitats inestables emocionalment en l\u2019edat adulta. Aquest \u00e9s el cas de l\u2019estudi del Dr. Miquel Cases i el seu equip que afirmen que una quarta part de l\u2019alumnat catal\u00e0 presenta trastorns neuropsicol\u00f2gics per\u00f2 nom\u00e9s un 10% disposa de diagn\u00f2stic (La Vanguardia, 2014). Sota el meu parer, cap de les dues perspectives explica per si sola la realitat dels resultats en el nostre sistema educatiu, per\u00f2 complementades entre s\u00ed, i incorporant l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica del sistema (la manca de recursos reals al model d\u2019escola comprensiva, la defici\u00e8ncia en el sistema de formaci\u00f3, selecci\u00f3 i suport al professorat, el predomini de metodologies tradicionals per damunt d\u2019altres m\u00e9s actives, etc.) ens poden ajudar a fer una lectura multifactorial.<\/p>\n

Tanmateix la crisi ha frenat l\u2019entrada de m\u00e0 d\u2019obra poc qualificada al mercat de treball i l\u2019efecte crida que molta poblaci\u00f3 jove havia tingut durant la d\u00e8cada anterior (fins l\u2019any 2008 aprox.) ha donat pas a un increment dels \u00edndexs de perman\u00e8ncia al sistema educatiu postobligatori i un increment de la demanda de places al sistema de formaci\u00f3 professional inicial.<\/p>\n

\u201cLa matr\u00edcula s\u2019ha incrementat m\u00e9s del 30% des de l\u2019inici de la crisis als estudis professionals (….). La crisi econ\u00f2mica i l\u2019increment de l\u2019atur jove ha fet que creixi la matr\u00edcula dels joves majors de 20 anys als CFGM (Cicles Formatius de Grau Mig\u201d. (Valiente & Col., 2014:190).<\/p><\/blockquote>\n

A les dificultats exposades de frac\u00e0s escolar i increment de l\u2019atur juvenil cal afegir els canvis produ\u00efts en les vies d\u2019acc\u00e9s al mercat de treball. Per una banda no podem obviar el posicionament de l\u2019empresa en els processos de reclutament. Segons el l\u2019Informe PAMO, Projecte de prospecci\u00f3 empresarial del Baix Llobregat, <\/em>(Colomer & Col, 2011), avui ja no s\u2019aposta per la figura de l\u2019aprenent com en altres \u00e8poques, s\u2019aspira a contractar personal que disposi de totes les compet\u00e8ncies professionals que es necessiten per desenvolupar- amb un nivell alt d\u2019execuci\u00f3- el lloc de feina concret que es vol cobrir. Destacant especialment el domini de determinades compet\u00e8ncies personals i relacionals que marquen la difer\u00e8ncia entre un treballador\/a mediocre, un bon treballador o el millor possible. Sens dubte l\u2019empresa vol contractar el millor possible (tot i que no sempre est\u00e0 disposada a oferir-li unes condicions de feina ajustades a valor). I per descomptat un jove de 16 a 19 anys que cerca feina per\u00f2 no s\u2019ha format i no pot demostrar que hagi estat actiu en un proc\u00e9s per construir el seu projecte professional, simplement \u00e9s invisible, no \u00e9s una opci\u00f3 en els processos de reclutament.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\nL\u2019\u00faltim element sobre el qual reflexionar en aquest r\u00e0pid i sint\u00e8tic an\u00e0lisi de l\u2019ocupabilitat en poblaci\u00f3 juvenil de risc, passa en primer lloc per establir el promig de l\u2019edat d\u2019emancipaci\u00f3 de Catalunya, que actualment ronda els 30 anys, gaireb\u00e9 10 anys per sobre de la mitjana de la UE. Dos factors s\u00f3n claus a l\u2019hora d\u2019entendre les causes d\u2019aquest retard: les dificultats econ\u00f2miques d\u2019acc\u00e9s a un habitatge de lloguer o de compra i les dificultats d\u2019acc\u00e9s i manteniment d\u2019un lloc de feina en condicions dignes. Sobre aquest darrer punt, a les dades d\u2019atur juvenil ja esmentades cal afegir que quasi el 90% de la contractaci\u00f3 aliena durant el 2015 ha estat temporal, en molts casos amb contractes parcials i per hores. Tanmateix, molts joves que tenen un context familiar desfavorable, que han passat pel sistema de protecci\u00f3 de menors o pel sistema de just\u00edcia juvenil es troben abocats a un proc\u00e9s d\u2019emancipaci\u00f3 for\u00e7ada molt per sota del promig de la resta de joves catalans.<\/p>\n

Lliguem caps, si diem que el mercat de treball descarta joves poc formats, que el futur passa per una major qualificaci\u00f3 t\u00e8cnica i l\u2019adquisici\u00f3 de compet\u00e8ncies personals i socials clau, que les condicions de feina s\u00f3n cada cop m\u00e9s inestables i poden ser prec\u00e0ries havent d\u2019aprendre a conviure amb aquesta realitat, que altrament l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge i l\u2019emancipaci\u00f3 \u00e9s complexa i dep\u00e8n molt de la retribuci\u00f3 i estabilitat laboral, i en darrera inst\u00e0ncia, l\u2019abandonament prematur \u00e9s un indicador de pron\u00f2stic for\u00e7a clar respecte a l\u2019ocupabilitat de la poblaci\u00f3 jove en edat de treballar, ja tenim potser els ingredients per elaborar un retrat general de quin\/a jove hauria de ser el principal damnificat a l\u2019hora de parlar d\u2019unes bones pol\u00edtiques actives i de millors programes i projectes ajustats a les seves necessitats i dificultats, per\u00f2 tamb\u00e9 a les seves possibilitat i oportunitats.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\nPer ser m\u00e9s complert en aquest perfil, em falta ubicar l\u2019etapa vital per la que passa un\/a jove en transici\u00f3 de l\u2019adolesc\u00e8ncia a l\u2019adultesa. En referir-nos a aquesta etapa ho fem des d\u2019un constructe social i cultural concret. Aix\u00ed, la refer\u00e8ncia del nostre context \u00e9s la d\u2019una societat postmoderna i capitalista caracteritzada, entre d\u2019altres aspectes per l\u2019individualisme, el consumisme i l\u2019abandonament d\u2019una moral tradicional sense que necess\u00e0riament l\u2019haguem substitu\u00eft per un altre codi de conviv\u00e8ncia normatiu (Colomer, 2013).<\/p>\n

Obviar aquest context quan fem una aproximaci\u00f3 dels joves del segle XXI seria un error, ja que incideix en el seu proc\u00e9s de maduraci\u00f3 i construcci\u00f3 de la identitat. Normalment la visi\u00f3 que es t\u00e9 de l\u2019adolesc\u00e8ncia presenta m\u00e9s connotacions negatives que no pas positives, es diu que<\/p>\n

… els nois i les noies estan en permanent estat de rebel\u00b7lia, en contra sistem\u00e0ticament de les persones adultes que actuen com a referents, que no saben qu\u00e8 volen, moguts per impulsos al marge de la reflexi\u00f3. \u00c9s una visi\u00f3 redu\u00efda que emfatitza els aspectes negatius i no reconeix tots aquells altres aspectes que caracteritzen els adolescents a partir dels 16 anys i que fan refer\u00e8ncia a tot el seu potencial. (Colomer, 2013: 2)<\/p><\/blockquote>\n

En absoluta conson\u00e0ncia amb aquesta afirmaci\u00f3 i amb la idea de presentar l\u2019adolescent com una persona amb capacitat, compet\u00e8ncies i actituds positives, a continuaci\u00f3 es llisten un seguit d\u2019elements que tamb\u00e9 podem associar en aquesta etapa vital:<\/p>\n