![\"Manos\"](\"\/res\/wp-content\/uploads\/imgCK\/images\/manr.jpg\")
<\/p>\nFent una mirada enrere, podem observar com en cada moment de la hist\u00f2ria hi ha hagut una forma diferent d\u2019atendre les dificultats socials, ja sigui individuals o col\u00b7lectives.<\/p>\n
Origin\u00e0riament, com a \u00e9ssers socials, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 va desenvolupar estrat\u00e8gies per fer front a les dificultats de superviv\u00e8ncia com a esp\u00e8cie: el suport mutu, com b\u00e9 ens mostr\u00e0 Piotr Kropotkin en la seva obra (1902), la solidaritat i la cooperaci\u00f3 han sigut i son factors de gran rellev\u00e0ncia en l\u2019evoluci\u00f3.<\/p>\n
El suport mutu \u00e9s una estrat\u00e8gia que vam desenvolupar, com altres especies, per fer front aquelles dificultats o amenaces, a les quals individualment no pod\u00edem fer front. Aquesta cooperaci\u00f3 o ajuda entre iguals ha estat present al llarg de l\u2019historia, per\u00f2 en diferents intensitats.\u00a0 Malauradament, amb l\u2019evoluci\u00f3 de la societat i els diferents r\u00e8gims pels quals hem passat, aquesta estrat\u00e8gia ha anat sent reprimida i fins i tot perseguida. De manera que, si f\u00e9ssim un altre recorregut hist\u00f2ric, podr\u00edem observar com els lla\u00e7os de solidaritat i d\u2019ajuda m\u00fatua s\u2019han anat esvaint, donant lloc a\u00a0 una societat cada cop m\u00e9s individualista. Tot i aix\u00ed, \u00e9s important esmentar que aquestes pr\u00e0ctiques han estat i segueixen estant presents al marge de l\u2019atenci\u00f3 social institucionalitzada, que \u00e9s en la que ens centrem en aquestes l\u00ednies.<\/p>\n
Aix\u00ed, per altra banda i paral\u00b7lelament, s\u2019ha donat una apropiaci\u00f3 d\u2019aquesta solidaritat, que s\u2019ha anat monopolitzant per part d\u2019algunes institucions, i que finalment ha tergiversat el concepte i la mateixa pr\u00e0ctica. Quan aquest suport mutu es monopolitza, i es fa de forma unidireccional i unilateral, perd aquesta reciprocitat m\u00fatua que el caracteritzava i per tant, la seva ra\u00f3 de ser .
\n\u00a0<\/p>\n
<\/p>\n
\nUn clar exemple d’aquest monopoli l’exerceix l\u2019Esgl\u00e9sia amb la caritat, <\/strong>mitjan\u00e7ant una l\u00f2gica d\u2019ajuda en termes de religiositat i pietat. La idea \u00e9s: sempre hi haur\u00e0 pobres entre nosaltres i els pobres son fills de D\u00e9u i representants de Jesucrist. Per aquest motiu, la caritat \u00e9s un deure cap els pobres, vers D\u00e9u. \u00c9s una obligaci\u00f3 de tot bon cristi\u00e0 per guanyar-se el cel.<\/p>\n A l\u2019Edat Mitjana, aquesta era la instituci\u00f3 i el mecanisme mitjan\u00e7ant el qual s\u2019atenia la desigualtat social a nivell hegem\u00f2nic, partint i fent prevaler la societat estamental. Les parr\u00f2quies eren el nucli central d\u2019aquesta assist\u00e8ncia i una xarxa d\u2019hospitals completaven l\u2019esquema institucional assistencial. Els religiosos, d\u2019ofici, eren els que portaven a terme la pr\u00e0ctica directe d\u2019atendre lo social.<\/p>\n Del segle XVIII en endavant, es van anar produint transformacions en la societat que va produir un canvi en el tracte de la desigualtat social. A partir de les revolucions industrials i burgeses, la societat va dur a terme un proc\u00e9s de profunds canvis, entre ells la la\u00efcitzaci\u00f3 de les institucions de poder, a partir d`ara regentades per la burgesia. Tot i aix\u00ed \u00e9s important esmentar, que tot i aquest proc\u00e9s de la\u00efcitzaci\u00f3, la visi\u00f3 religiosa encara seguia tenint gran influencia en el pensament del moment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, a partir d\u2019aquest per\u00edode es va constituir la benefic\u00e8ncia p\u00fablica<\/strong>, com a la nova forma d\u2019atenci\u00f3 de lo social, configurant un sistema d\u2019ajuda social gestionada per l\u2019Estat.<\/p>\n Aquest proc\u00e9s de la\u00efcitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia va substituir el sistema de caritat religiosa i particular pel de benefic\u00e8ncia p\u00fablica, fruit de la combinaci\u00f3 de l\u2019ideal de la societat burgesa i els imperatius de l\u2019humanisme. Aquest canvi va comportar la protecci\u00f3, finan\u00e7ament i supervisi\u00f3 per part dels poders p\u00fablics d’aquestes institucions i de l’acci\u00f3 social, amb\u00a0 una regressi\u00f3 de la pres\u00e8ncia de l\u2019Esgl\u00e9sia. Tot i aix\u00ed, \u00e9s important esmentar que la l\u00f2gica segueix sent molt propera a la caritativa, ja que aquesta ajuda es segueix fent per generositat del benefactor, sense concebre-la com un dret de les persones.<\/p>\n Conseq\u00fcentment, aquesta la\u00efcitzaci\u00f3 tamb\u00e9 va produir canvis en les figures que duien a terme aquesta acci\u00f3 social: \u201cSu lugar fue ocupado por fabricantes, militares y representantes del cuerpo m\u00e9dico.\u201d <\/em>( Mellon, 2002:11)<\/p>\n Arribat aquest punt, l\u2019\u00f2ptica es modifica, el pobre ara es veu en termes utilitaristes i econ\u00f2mics, el pobre \u00e9s un individu potencialment productiu.\u00a0 Aquesta visi\u00f3 combinava l\u2019assist\u00e8ncia i la punici\u00f3, tal com mostra Michael Foucault en la seva obra “Hist\u00f2ria de la locura en la \u00e9poca cl\u00e1sica” (1961) i, espec\u00edficament el concepte que aporta de \u201cEl Gran Encierro\u201d, que l’autor utilitza per denominar aquest per\u00edode.<\/p>\n L’orientaci\u00f3 punitiva es deu a que apareix el concepte del \u201cfals pobre\u201d, \u00e9s a dir, aquell que ho \u00e9s per vag\u00e0ncia i vici. Com que els falsos pobres es consideren potencialment perillosos socialment, se’ls pot i se’ls ha de tancar,\u00a0 per reeducar-los i en realitat per eliminar la seva perillositat. Els falsos pobres s\u00f3n desenfeinats que no volen treballar, per tant, cal educar-los en les virtuts del treball, ja que aquest \u00e9s el mitj\u00e0 de redempci\u00f3 i reinserci\u00f3 social.\u00a0 Aix\u00ed podem observar la l\u00f2gica i la funci\u00f3 social que s\u2019amaga rere el discurs de la benefic\u00e8ncia, tal i com exposa Fern\u00e1ndez Riquelme:<\/p>\n \u201cLa Beneficencia actuaba como medio de control y \u201cdefensa social\u201d, as\u00ed como instrumento para rehabilitaci\u00f3n y conversi\u00f3n en \u00fatil de la fuerza de trabajo. La reclusi\u00f3n o confinamiento era el medio para conseguir estos fines y encauzar a pobres y marginados por derroteros de utilidad y orden p\u00fablico.\u201d (2007:24-25)<\/p><\/blockquote>\n A partir del s. XIX amb el liberalisme va arribar l\u2019higienisme<\/strong>, amb la rellev\u00e0ncia social de la medicina, fonamentada en el positivisme, per atacar les patologies socials. La Medicina moderna s’havia de convertir en una disciplina clau per a les ci\u00e8ncies morals i pol\u00edtiques.\u00a0 Aix\u00ed, la higiene es transforma en determinant de la moral i la conducta:<\/p>\n \u201cEn los tratados m\u00e9dicos del per\u00edodo era habitual encontrar tesis de que la aplicaci\u00f3n de los principios higi\u00e9nicos, no s\u00f3lo repercutir\u00eda en la mejora de las condiciones de salud de la poblaci\u00f3n, sino tambi\u00e9n en la mejora de sus condiciones de vida y de trabajo, as\u00ed como en la consolidaci\u00f3n del orden pol\u00edtico y en el buen funcionamiento de la econom\u00eda.\u201d (Quintanas, 2011:275).<\/p><\/blockquote>\n Des dels diferents tractats m\u00e8dics es pot observar el reconeixement de la organitzaci\u00f3 social i les condicions de vida sobre la salut de la poblaci\u00f3, per\u00f2 no per aix\u00f2 es va deixar de culpabilitzar a les classes populars de la seva situaci\u00f3, pels mals h\u00e0bits i costums que dominaven en la seva exist\u00e8ncia quotidiana.<\/p>\n Pel que fa a les tasques b\u00e0siques a desenvolupar per part de la classe m\u00e8dica, aquestes es centraven en la reclusi\u00f3 i repressi\u00f3 de malalts problem\u00e0tics, la neutralitzaci\u00f3 dels perills socials des d\u2019una perspectiva positivista, i la inspecci\u00f3 dels h\u00e0bits i sistemes de vida de les classes populars.<\/p>\n \u201cPara el higienismo, luchar contra la prostituci\u00f3n, el juego, los vicios asociados a las tabernas, la promiscuidad dentro de las relaciones familiares, o fomentar el orden, la disciplina, la limpieza, los h\u00e1bitos saludables, y el ahorro, serv\u00eda tanto para mejorar la salud y el bienestar de la poblaci\u00f3n, como para aumentar la productividad econ\u00f3mica y asentar el orden p\u00fablico.\u201d (Quintanas, 2011:276)<\/p><\/blockquote>\n El model liberal cl\u00e0ssic, arrel dels profunds canvis socioecon\u00f2mics fruit de la Revoluci\u00f3 Industrial, es va desestabilitzar i es va veure sotm\u00e8s a replantejaments. Amb la Revoluci\u00f3 Industrial els mitjans de producci\u00f3 estaven en poques mans, les quals fixaven les condicions de treball, basant-se en l’explotaci\u00f3 i en la conseq\u00fcent deterioraci\u00f3 de les condicions de vida. Aquest model d’organitzaci\u00f3 social, econ\u00f2mica i pol\u00edtica, entra en crisi per la seva incapacitat de donar soluci\u00f3 als problemes sorgits de les noves societats de masses, com la generalitzaci\u00f3 del pauperisme. Aquest problema que es va denominar \u201cq\u00fcesti\u00f3 social\u201d, feia evident les perversitats que sorgien del Laissez Faire, \u00e9s a dir, la no intervenci\u00f3 de l’Estat en l’activitat econ\u00f2mica i les seves derivacions socials sota aquest ordre pol\u00edtico-econ\u00f2mic liberal.<\/p>\n Sota aquest model del Laissez Faire,\u00a0 la supeditaci\u00f3 de la pol\u00edtica a l’economia va comportar que els nivells d’explotaci\u00f3 laboral estiguessin nom\u00e9s condicionats pel mercat de l’oferta i la demanda, les expectatives de benefici i els l\u00edmits de superviv\u00e8ncia f\u00edsica dels proletaris. El liberalisme com a propaganda ideol\u00f2gica era dif\u00edcilment cre\u00efble per a poblacions obreres, la capacitat d’estalvi de les quals \u00e9s pr\u00e0cticament nul\u00b7la i la seva qualitat de vida miserable. No obstant aix\u00f2, la concentraci\u00f3 espacial de la for\u00e7a de treball en ind\u00fastries i barris dels nuclis urbans va donar lloc a diferents tipus d\u2019associacionisme obrer, que recuperaren la consigna de la solidaritat al voltant de la qual s\u2019organitzaren per fer front a les seves necessitats individuals i col\u00b7lectives. Gr\u00e0cies a aquests moviments, apareixen els drets socials en escena, amb el conseq\u00fcent augment de la pressi\u00f3 social per part de les classes populars, fruit de les desigualtats produ\u00efdes pel liberalisme. Entre les reivindicacions d’aquests moviments, s\u2019exigeix a l\u2019Estat que intervingui en mat\u00e8ria econ\u00f2mica per acabar amb la recessi\u00f3 i l\u2019atur, aix\u00ed com regular les condicions laborals.<\/p>\n El factor hist\u00f2ric que jugar\u00e0 un paper de gran rellev\u00e0ncia i accelerador en aquest proc\u00e9s de replantejament del model liberal cl\u00e0ssic, ser\u00e0 el col\u00b7lapse financer de la Borsa de Nova York el 1929.<\/p>\n John Maynard Keynes (1883-1946), proposava que en \u00e8poques de crisis l’Estat es convert\u00eds en locomotora econ\u00f2mica per reactivar l’economia i augmentar la demanda i l’oferta. El criteri b\u00e0sic era que una societat de plena ocupaci\u00f3 i bons salaris mantenia un adequat nivell de creixement econ\u00f2mic i integrava a les classes treballadores desactivant a l’esquerra anticapitalista. Des de les forces conservadores fins a la socialdemocr\u00e0cia totes estan d’acord a aplicar les receptes Keynesianes de pol\u00edtica fiscal redistributiva.<\/p>\n En aquest context es parteix de la convicci\u00f3 que el capitalisme ha de ser respectat per\u00f2 alhora regulat en les disfuncions socials que produeix. La teoria econ\u00f2mica es va convertir en pol\u00edtica econ\u00f2mica mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques socioecon\u00f2miques aplicades sistem\u00e0ticament.\u00a0 Els objectius buscats eren: crear consens pol\u00edtic, integrar a les classes treballadores, potenciar el consum i aconseguir un creixement econ\u00f2mic sostingut. I aquest objectius s’havien d’assolir mitjan\u00e7ant l’estrat\u00e8gia de promoure la plena ocupaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, a partir d\u2019aquesta teoria, es va configurar all\u00f2 conegut com a Pacte Social, en el qual l\u2019Estat es responsabilitzava d\u2019atendre certes necessitats fruit de la desigualtat de la societat.\u00a0 A partir d\u2019aquests fets, es configura el que anomenem Estats del Benestar, constitutius d\u2019una nova forma d\u2019atenci\u00f3 de lo social des d\u2019una perspectiva assistencial. <\/strong>\u00c9s a dir, una l\u00f2gica que dirigeix l\u2019ajuda a les persones afectades per les desigualtats i els processos d\u2019exclusi\u00f3, intentant donar resposta a necessitats concretes i puntuals d\u2019aquestes. Per\u00f2 seguint sense atendre la relaci\u00f3 directa amb l\u2019organitzaci\u00f3 social que crea aquestes situacions, per tant actuant sobre els efectes socials visibles de la desigualtat,\u00a0 i no els seus or\u00edgens.\u00a0<\/p>\n De 1945 fins l’actualitat els Estats de Benestar s\u2019encarregarien de desenvolupar el Pacte Social. La seva ess\u00e8ncia seria la convicci\u00f3 que l’Estat ha d’intervenir en \u00e0mbits de la vida social, aix\u00ed com tamb\u00e9 econ\u00f2mica. L’Estat ha de garantir uns m\u00ednims nivells de renda, alimentaci\u00f3, salut i seguretat f\u00edsica, educaci\u00f3 i habitatge, reconeguts com a drets. El benestar dels ciutadans ha de ser un objectiu de la pol\u00edtica dels governs segons el qual els m\u00e9s desfavorits de la societat han de ser protegits per actuacions p\u00fabliques .<\/p>\n Als cl\u00e0ssics drets individuals del liberalisme dels Estats de Dret s’afegeixen tot un seguit de drets socials i econ\u00f2mics dels col\u00b7lectius. Es pacta que l’Estat digui a terme una harmonitzaci\u00f3 d’interessos mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques fiscals redistributives. Es tracta de compaginar la vella contradicci\u00f3 liberal entre llibertat i igualtat incorporant l`ideal de fraternitat, sense q\u00fcestionar les bases del sistema capitalista que produeixen aquestes desigualtats: \u201c<\/em>El modelo liberal de asistencia social supone una concepci\u00f3n radicalmente negativa e individualizada de la pobreza. El pobre que para subsistir necesita de la ayuda ajena demuestra con ello su incapacidad y defectos propios.\u201d<\/em> (Mell\u00f3n, 2002:17)<\/p>\n Aix\u00ed, podem observar com aquesta visi\u00f3 individualista segueix penetrant en les diferents esferes p\u00fabliques, evadint la responsabilitat estructural i col\u00b7lectiva del malestar i desigualtat social.<\/p>\n Amb la creaci\u00f3 dels Estats de Benestar a Europa, tamb\u00e9 es van posar de manifest diferents tend\u00e8ncies que van derivar en diferents models d’Estat de Benestar. Tot i l’acord i el comprom\u00eds de garantir aquestes necessitats socials, \u00a0la forma de proveir aquests serveis propis de l’Estat de Benestar varien significativament en els diferents models:<\/p>\n – El model continental (\u00c0ustria, B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, Alemanya i Luxemburg), caracteritzat per una alta protecci\u00f3 social contributiva (pensions i prestacions per desocupaci\u00f3) i per un mercat de treball molt r\u00edgid.<\/p>\n – El model mediterrani (Gr\u00e8cia, It\u00e0lia, Portugal, Espanya), caracteritzat per una despesa social baixa, centrat en pensions i per un mercat laboral molt r\u00edgid.<\/p>\n – El model anglosax\u00f3 (Irlanda i Regne Unit), caracteritzat per un baix nivell de protecci\u00f3 social (principalment assistencial) i per un mercat de treball molt flexible, basat en sindicats febles i alta dispersi\u00f3 salarial.<\/p>\n Aquesta breu visi\u00f3 de les diferents fases hist\u00f2riques de l\u2019atenci\u00f3 de lo social ens mostra com en cada per\u00edode hi ha una forma d\u2019entendre i d\u2019atendre lo social, que emergeix fruit del pensament hegem\u00f2nic d\u2019aquella \u00e8poca. Alhora ens permet observar un continuum<\/em> (Mell\u00f3n, 2002:14), \u00e9s a dir, observar com les etapes es succeeixen i es transformen fruit de la tensi\u00f3 existent entre el malestar social i l\u2019ordre imperant.<\/p>\n Alhora, en cada un d\u2019aquests per\u00edodes les institucions i persones que s\u2019han encarregat de dur a terme la pr\u00e0ctica de l\u2019atenci\u00f3 de lo social han sigut diferents, d\u2019acord a la l\u00f2gica del context hist\u00f2ric.<\/p>\n Aix\u00ed, amb la consolidaci\u00f3 de l\u2019Estat del Benestar es fa necess\u00e0ria la formulaci\u00f3 d\u2019un perfil professional per a dur a terme els seus enc\u00e0rrecs. Als diferents pa\u00efsos d’Europa aquest proc\u00e9s de professionalitzaci\u00f3 es du a terme de forma progressiva i amb diferents particularitats, d\u2019acord als diferents contextos i traject\u00f2ries, creant perfils professionals diversos com; Animador sociocultural a Fran\u00e7a, Social Work a Regne Unit, Educador Social a Espanya.<\/p>\n Tot i les diferents particularitats dels perfils professionals, tots ells s’engloben dintre de l’acci\u00f3 social per dur a terme els compromisos socials dels Estats del Benestar. Com expressa \u00dacar (2011:12) respecte les professions de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019acci\u00f3 social, \u201cson profesiones que, se afianzan y desarrollan en el marco del denominado Estado del Bienestar.\u201d<\/em>\u00a0<\/p>\n L’Estat del Benestar com a model de organitzaci\u00f3 socioecon\u00f2mica implantat a Europa es va comen\u00e7ar a q\u00fcestionar a gran escala a partir de la crisi de 1973, ja que es van posar de manifest les seves limitacions per donar resposta a per\u00edodes de crisis. Els fonaments que fins aquest per\u00edode sostenien aquest model, a partir d’ara es comencen a plantejar com a obstacles per al desenvolupament econ\u00f2mic.<\/p>\n \u201cLa denominada crisis del petr\u00f3leo de 1973 evidenci\u00f3 un relativo agotamiento del modelo socioecon\u00f3mico de los Estados de Bienestar. A partir de esa fecha las econom\u00edas occidentales se vieron inmersas en problemas profundos y estructurales: inflaci\u00f3n, estancamiento y creciente d\u00e9ficits p\u00fablicos. La crisis econ\u00f3mica rompi\u00f3 el pacto social\/liberal al enfocarse su soluci\u00f3n desde planteamientos ideol\u00f3gicos diferenciados.\u201d (Mellon, 2002:26)<\/p><\/blockquote>\n La cr\u00edtica neoliberal en vers l’Estat del Benestar es fonamenta en que un sistema de redistribuci\u00f3 i els sistemes de protecci\u00f3 universal s\u00f3n un impediment pel desenvolupament de l’ economia. Segons ells, aquest model no\u00a0 fomenta la inversi\u00f3 ni l’estalvi, i per altra banda, desincentiva la poblaci\u00f3 en vers el treball. Ent\u00e9n que l\u2019exist\u00e8ncia de cobertures socials comporta que hi hagi menys esfor\u00e7 per part de les persones afectades per sortir de la seva situaci\u00f3, ja que aquestes s’acomoden a dependre dels recursos p\u00fablics.<\/p>\n \u201cMenos Estado y m\u00e1s sociedad civil es la consigna. Menos impuestos y menos prestaciones el programa. Que las leyes del mercado impongan su voluntad y que los m\u00e1s capaces se impongan en la competici\u00f3n. Los pobres vuelven a ser concebidos como responsables de su situaci\u00f3n y el Estado tiende a desentenderse de su situaci\u00f3n y a potenciar, a cambio, los valores de la familia.\u201d (Mell\u00f3n, 2002:27)<\/p><\/blockquote>\n L\u2019estrat\u00e8gia del neoliberalisme, en aquesta fase del capitalisme que ens trobem, es basa en el trencament del Pacte Social, \u00e9s a dir, finalitzar amb l’intervencionisme de l’Estat per a regular la redistribuci\u00f3 i fomentar la igualtat d’ oportunitats. La proposta concreta \u00e9s la reducci\u00f3 d\u2019impostos al capital \u2013 per fomentar una major capitalitzaci\u00f3 de les empreses i augment de la inversi\u00f3 -, reducci\u00f3 de les despeses burocr\u00e0tiques i reducci\u00f3 de les prestacions socials \u2013 per tant, reduir les despeses Estatals-.<\/p>\n Per exemple, una de les mesures que s\u2019estan duent a terme \u00e9s\u00a0 la reducci\u00f3 de les despeses derivades de la burocr\u00e0cia i del sistema de funcionariat. A continuaci\u00f3 s’exposen algunes dades extretes de la Descripci\u00f3 de les principals mesures anticrisi a Europa realitzat per UGT (2011):<\/p>\n En el cas Espanyol, m\u2019estendr\u00e9 per tal de mostrar amb m\u00e9s claredat el resultat d\u2019aquestes mesures. Si analitzem qu\u00e8 ha passat amb les rendes derivades del capital:<\/p>\n \u201c(…) vemos que los ingresos al Estado derivados de la carga impositiva sobre el capital han bajado de una manera muy acentuada, casi espectacular (-68%), pasando de 41.675 millones de euros a 13.383 millones. Es decir, en otras palabras, el Estado ha dejado de ingresar 28.292 millones de euros. En realidad, el descenso total de ingresos al Estado, pasando de 183.525 millones de euros a 158.516 millones, procede mayoritariamente de gravar menos las rentas del capital, hecho que es el mayor responsable de la bajada de ingresos al Estado durante este periodo (14%).\u201d (Navarro,\u00a0 2012a:2)<\/p><\/blockquote>\n A primera vista es podria pensar que aquest descens en l\u2019aportaci\u00f3 del capital a l’Estat, \u00e9s degut a la reducci\u00f3 dels beneficis de les respectives empreses. Tot i que hi hagi hagut cert descens en els beneficis, comparats amb anys anteriors, el descens de les aportacions tribut\u00e0ries \u00e9s molt major que el descens de beneficis.<\/p>\n Aquest descens es degut a la promoci\u00f3 d\u2019incentius i deduccions fiscals que l\u2019estat Espanyol, i la resta d’Estats d\u2019Europa en general, estan promovent per garantir la satisfacci\u00f3 i la simpatia dels grans capitals. A Espanya trobem que tot i que la legislaci\u00f3 marca que les rendes del capital han de pagar entre un 30% i un 35%, en la realitat paguen un 5% (especialment les grans empreses i grans multinacionals) (Navarro, 2012: a)<\/p>\n \u201cDurant el per\u00edode de la crisi 2007-2011, les empreses financeres, industrials i de serveis (\u00e9s a dir, el capital) van declarar 851.933 milions d’euros de beneficis, pels quals van tributar 101.421 milions, \u00e9s a dir, un 11,9%. Si haguessin pagat el 28,5%, que \u00e9s el que l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria considera com el tipus nominal mitj\u00e0, l’Estat hagu\u00e9s ingressat 242.801 milions d’euros, \u00e9s a dir, 141.380 milions d’euros m\u00e9s, uns 35.000 milions d’euros m\u00e9s anuals (prenent les xifres de 2009), que \u00e9s, per cert, la xifra de retallades de despesa p\u00fablica que els successius governs han estat exigint a la poblaci\u00f3 espanyola, retallades que s’estan fent per compensar els enormes avantatges fiscals que s’han fet a les rendes del capital. \u00c9s la grand\u00e0ria del que hauria d\u2019anomenar l’espoli social.\u201d (Navarro, 2012a:3)<\/p><\/blockquote>\n Aquestes mesures no es poden analitzar com una q\u00fcesti\u00f3 particular d\u2019un o varis estats, ja que aquestes s\u00f3n fruit duna estrat\u00e8gia global dirigida des de la Comissi\u00f3 Europea, amb el recolzament del Banc Central Europeu. Organismes que al\u00b7ludeixen a la necessitat e inevitabilitat d\u2019implantar aquestes mesures i la pertinent disciplina fiscal referents a les retallades que aquests exigeixen, per tal de recuperar la confian\u00e7a dels mercats financers<\/p>\n Aquestes retallades ja estan sent implementades progressivament des de fa uns anys, arreu d\u2019Europa. En quant a la reducci\u00f3 de prestacions socials esmentar\u00e9 algunes dades dels pa\u00efsos membres durant el per\u00edode 2010\u20132014. \nA Irlanda es van aprovar la retallada de 3.000 milions d\u2019euros en les prestacions socials, mitjan\u00e7ant el Pla de Recuperaci\u00f3 Nacional. Al Regne Unit es va aprovar la retallada de 778 milions d\u2019euros en el pressupost d\u2019Educaci\u00f3. A It\u00e0lia es va dur a terme una reducci\u00f3 pressupost\u00e0ria de les ajudes familiars (de 185 a 52 milions d\u2019euros) i de les pol\u00edtiques de joventut (de 94 a 33 milions d\u2019euros).<\/p>\n A Espanya s\u2019han dut a terme dures retallades, entre 2008-2013 els pressupostos de serveis p\u00fablics i prestacions es van reduir significativament. Nom\u00e9s entre el per\u00edode 2011-2013 el pressupost d`Educaci\u00f3 ha sigut redu\u00eft un 31,6%, segons l`informe de FETE-UGT (2012). Respecte el pressupost de Sanitat, com podem observar a CCOO (2013), aquest tamb\u00e9 s`ha vist greument afectat incidint de forma directa en les condicions de vida de la poblaci\u00f3: allargat les llistes d\u2019espera, tancat serveis, redu\u00eft la garantia de certs medicaments, excloent a sectors m\u00e9s vulnerables del dret a l`atenci\u00f3 sanit\u00e0ria b\u00e0sica ( com persones de nacionalitat estrangera en situaci\u00f3 administrativa irregular), etc.<\/p>\n A Espanya es destaca la reducci\u00f3 i fins i tot la desaparici\u00f3 de certs serveis i prestacions que fins fa uns anys l\u2019Estat garantia. Per\u00f2 no hem d\u2019oblidar tampoc el Tercer Sector, que tamb\u00e9 portava a terme una gran part de l\u2019acci\u00f3 social, i que tamb\u00e9 depenia majorit\u00e0riament de subvencions estatals. Segons dades extretes de l`estudi de la Fundaci\u00f3 La Caixa, l’Institut d’Innovaci\u00f3 Social de ESADE, i la Fundaci\u00f3 de PwC (2013), fins el 2008 el Tercer Sector es finan\u00e7ava en un 70% per finan\u00e7ament p\u00fablic, i \u00e9s realitat que aquest finan\u00e7ament ha sigut retallat especialment des de 2011 amb vistes a que es redueixi fins el 30%. Ja que s\u2019han retallat els pressupostos a tots els nivells (estatal, auton\u00f2mic i local) i les respectives cancel\u00b7lacions o reduccions de subvencions, retard en el pagament de subvencions ja pressupostades, convocat\u00f2ries sense resoluci\u00f3, resolucions sense pagament, etc.<\/p>\n Per aquests motius molts d\u2019aquests serveis han desaparegut i els que no, s\u2019han hagut de reconfigurar fent reducci\u00f3 de plantilla per exemple i\/o continuen la seva activitat amb grans dificultats econ\u00f2miques. Aix\u00f2, paral\u00b7lelament a un augment elevat de la demanda d\u2019aquest serveis.<\/p>\n La destrucci\u00f3 de l\u2019Estat del Benestar est\u00e0 portant a la fractura social. La societat venidora post-estat del benestar refor\u00e7a la desigualtat social i el creixement d\u2019estats progressius de pobresa en determinats sectors (ja que d\u2019altres, minoritaris, n\u2019estan traient bon profit).<\/p>\n Com diu Vicen\u00e7 Navarro (2012b:1), “la pobreza est\u00e1 alcanzando dimensiones epid\u00e9micas, alcanzando grupos y clases sociales que se hab\u00edan siempre considerado inmunes a tal escasez de recursos”.<\/em><\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 est\u00e0 limitant per una banda, l\u2019oferta de serveis d\u2019intervenci\u00f3 p\u00fablica a les necessitats b\u00e0siques i tamb\u00e9 redistributiva i alhora, amb l\u2019augment de la pobresa i les situacions de vulnerabilitat a gran escala, est\u00e0 dificultant que les persones puguin rec\u00f3rrer a la seva xarxa de protecci\u00f3 personal (familiar, amics,..), ja que molt sovint aquests tamb\u00e9 es troben amb les mateixes dificultats.<\/p>\n Per tant, com hem vist els poders f\u00e0ctics han decidit trencar unilateralment el Pacte Social, i no nom\u00e9s incomplint-ho sin\u00f3 que, sent ells mateixos els que posseeixen el poder, elaborant tot un seguit de pol\u00edtiques orientades a configurar un nou model d`acord als seus interessos. Un model en el qual l\u2019Estat ja no ha d`assumir la responsabilitat de vetllar per cert benestar i protecci\u00f3 de la poblaci\u00f3, sin\u00f3 una nova l\u00f2gica en la qual els Estats tenen la funci\u00f3 principal de promoure l\u2019activitat econ\u00f2mica mitjan\u00e7ant la\u00a0 reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica i promoci\u00f3 de la inversi\u00f3, al servei del gran capital financer. Aix\u00ed, en aquest marc els drets socials, no s\u00f3n m\u00e9s que obstacles, ja que dintre d`aquesta l\u00f2gica que es configura en termes econ\u00f2mics, mantenir aquests serveis i prestacions suposa p\u00e8rdues improductives.<\/p>\n \u00c9s evident que estem vivint un canvi d\u2019\u00e8poca i aquest canvi comporta una nova forma d\u2019atenci\u00f3 i gesti\u00f3 de la desigualtat fruit del trencament del Pacte Social. Com hem vist, aix\u00f2 comporta la desaparici\u00f3 de certes prestacions socials i la privatitzaci\u00f3 d’altres recursos, mitjan\u00e7ant diverses estrat\u00e8gies pol\u00edtico-econ\u00f2miques.<\/p>\n La consolidaci\u00f3 d\u2019aquest canvi, i les greus repercussions en l\u2019augment de la desigualtat i la pobresa, encara no podem saber fins a on arribaran, de moment sabem que van en augment.<\/p>\n Com diu Carlos S\u00e1nchez-Valverde (2012:6)<\/p>\n \u201cEl episodio hist\u00f3rico que estamos viviendo de recuperaci\u00f3n del discurso del \u201cestado m\u00ednimo\u201d y de ataque a los valores que se oponen a ello tiene una trascendencia que supera lo coyuntural para colocarnos en un escenario de cambio de \u00e9poca, de inciertos futuros. Estamos asistiendo a algo que es mucho m\u00e1s que una crisis o un cambio de ciclo… y todo est\u00e1 sucediendo muy r\u00e1pido, pasando ante nuestros ojos sin darnos tiempo, casi, a acostumbrarnos.\u201d<\/p><\/blockquote>\n Amb el desmantellament de l\u2019Estat del Benestar, s\u2019estan destruint molts dels espais d\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019Educaci\u00f3 Social, o de les diferents professions d’acci\u00f3 social arreu d’Europa, ja que depenien directament de l\u2019Estat, econ\u00f2micament i\/o per enc\u00e0rrec. \u00c9s una realitat que els espais d\u2019actuaci\u00f3 social s\u2019han redu\u00eft i es reduiran significativament. Aix\u00ed ja podem comen\u00e7ar a intuir com les noves estrat\u00e8gies i pol\u00edtiques socials estan canviant d`orientaci\u00f3.<\/p>\n Com s\u2019ubica la professi\u00f3 de l’educaci\u00f3 social dintre d\u2019aquest context? <\/em><\/p>\n Com hem vist anteriorment, en cada model d`atenci\u00f3 de lo social hi ha hagut un perfil \u201cprofessional\u201d que ha dut a terme aquesta pr\u00e0ctica d\u2019acord a la l\u00f2gica hist\u00f2rica. Aix\u00ed doncs, si fins ara l\u2019Educaci\u00f3 Social s\u2019emmarcava dintre de la l\u00f2gica de l\u2019Estat del Benestar,\u00a0 amb aquest canvi d\u2019\u00e8poca, pot ser que el perfil de l\u2019educaci\u00f3 social desaparegui? I en el cas que no desaparegui, l\u2019alternativa\u00a0 pot ser una reformulaci\u00f3 del perfil professional i\/o les seves funcions per adaptar-lo a la nova l\u00f2gica?<\/p>\n En aquest darrer cas, aix\u00f2 tamb\u00e9 suggereix preguntar-se quins s\u00f3n els espais que restaran i ens assignaran? Ens tocar\u00e0 a nosaltres mantenir la corda fluixa perqu\u00e8 aquest conflicte social no esclati?<\/p>\n Com manifesta l\u2019estudi de la Fundaci\u00f3 La Caixa, l’Institut d’Innovaci\u00f3 Social de ESADE, i la Fundaci\u00f3 de PwC (2013:10 i 27), s\u2019est\u00e0 produint un canvi en l\u2019assignaci\u00f3 de recursos p\u00fablics, en el qual s\u2019estan prioritzant les entitats i projectes de caire assistencial, per exemple aquelles que atenen les necessitats b\u00e0siques com subministrament d\u2019alimentaci\u00f3 i habitatge per a persones aturades i gent gran.<\/p>\n \u00dacar ens dir\u00e0 (2011:15)<\/p>\n \u201cA cada \u00e9poca le corresponden unos modelos espec\u00edficos y propios de intervenci\u00f3n sociocultural y educativa. Se puede afirmar que, en general, dicha interdependencia no afecta tanto a las metodolog\u00edas o t\u00e9cnicas concretas utilizadas cuanto al sentido y a las finalidades de la intervenci\u00f3n sociocultural y educativa.\u201d<\/p><\/blockquote>\n Per aquest motiu cal prendre consciencia d’aquest canvi d’\u00e8poca, i les derivacions que tindr\u00e0 en la configuraci\u00f3 d’una nova forma d’atenci\u00f3 de lo social, espec\u00edficament des d’aquelles institucions p\u00fabliques, i tamb\u00e9 espais dependents del finan\u00e7ament p\u00fablic \u2013 gran part del Tercer Sector-\u00a0 i per tant, d’alguna forma regulades per la seva l\u00f2gica institucional. El nou model que s’est\u00e0 gestant d’atenci\u00f3 de lo social,\u00a0 portar\u00e0 en s\u00ed mateix un nou sentit i finalitats per a aquesta acci\u00f3 social i marcar\u00e0 les directrius dels espais constitu\u00efts dintre de la seva l\u00f2gica. La pregunta \u00e9s, estem disposats emmotllar-nos a les noves concepcions i formes d’acci\u00f3 social independentment dels nous sentits i finalitats que tinguin?<\/p>\n \u00a0Aquest canvi afecta directament a la professi\u00f3, com a mediadors socials dins aquesta tensi\u00f3 entre les institucions i les persones. Hem de tenir present el perill de qu\u00e8 ens assignin, o millor dir augmentin, funcions orientades a la contenci\u00f3 social o a la gesti\u00f3 diferencial de la poblaci\u00f3, tal i com ja va manifestar fa uns anys Violeta N\u00fa\u00f1ez (2010). Ens hem de posicionar, ja que s\u00f3n situacions que si fins ara ja ens les trob\u00e0vem, a partir d\u2019ara encara m\u00e9s.<\/p>\n \u201cSe podr\u00eda decir \u2013siguiendo la met\u00e1fora de Jacquard- que tambi\u00e9n los profesionales de la sociocultura se mueven en el \u00e1mbito de las traiciones. Esto es, siempre tienen que escoger a quien traicionar: a los pol\u00edticos y directivos desarrollando una tarea claramente pedag\u00f3gica que, en m\u00e1s de un caso, puede hacer que los miembros de la comunidad se levanten contra aquellos reivindicando o exigiendo sus derechos. O puede decidir, por otra parte, traicionar a las personas, grupos y comunidades haciendo una tarea fiscalizadora y de control que para nada tiene en cuenta a las personas.\u201d (\u00dacar, X, 2011:18)<\/p><\/blockquote>\n Aquest plantejament ens ajuda a visualitzar-nos com a Educadors Socials en l’acci\u00f3 sociopol\u00edtica, i com les decisions i postures que prenem defineixen i determinen el nostre paper dintre de la din\u00e0mica i \u201ctensi\u00f3\u201d continuada (S\u00e1nchez-Valverde, 2013), entre els interessos dels diferents agents que interactuen en aquesta atenci\u00f3 de lo social:\u201c<\/em>El control y el ejercicio social de la solidaridad se han convertido en el espacio donde se est\u00e1 llevando a cabo la batalla ideol\u00f3gica del neoliberalismo.\u201d<\/em> (S\u00e1nchez-Valverde,\u00a0 2013:7)<\/p>\n Per aix\u00f2, sempre i ara concretament, per la realitat que ens est\u00e0 tocant viure i la seva magnitud i transcend\u00e8ncia en els propers anys en aquest proc\u00e9s \u00e9s responsabilitat dels agents socials analitzar el que est\u00e0 succeint per veure-ho no com quelcom inevitable sin\u00f3 com un proc\u00e9s social en el que es pot intervenir. \nI \u00e9s aqu\u00ed on ens hem de plantejar quin paper volem dur a terme en aquest proc\u00e9s i en cada situaci\u00f3 que ens trobem. \u00c9s indispensable que prenguem consci\u00e8ncia de la traject\u00f2ria de la professi\u00f3 i ens situem en el moment actual, assumint el que estem vivint, i especialment tenint present aquesta \u201ctensi\u00f3\u201d entre l’enc\u00e0rrec\/control social i les persones\/dret, seguint amb el concepte de S\u00e1nchez-Valverde (2013), que ara i en els propers anys tindr\u00e0 una gran rellev\u00e0ncia en la nova configuraci\u00f3 de la pr\u00e0ctica de l’acci\u00f3 social, i nosaltres com a professionals desenvoluparem en aquesta nova realitat Europea i global.<\/p>\n Potser a partir d\u2019ara el nostre paper exigeix m\u00e9s que mai el comprom\u00eds social amb les persones.\u00a0 Comprom\u00eds que ens interpel\u00b7la a posicionar-nos i per tant, prendre decisions, assumint que en un moment donat poden comportar no dur a terme certs enc\u00e0rrecs que ens assignin. Alhora aquest comprom\u00eds tamb\u00e9 ha d\u2019assumir la responsabilitat de compartir col\u00b7lectiva i p\u00fablicament la nova l\u00f2gica d\u2019atenci\u00f3 de lo social que s\u2019est\u00e0 gestant i implantant.<\/p>\n![\"Letrero\"](\"\/res\/wp-content\/uploads\/imgCK\/images\/est.jpg\")
\u00a0– El model n\u00f2rdic (Dinamarca, Finl\u00e0ndia, Su\u00e8cia i Pa\u00efsos Baixos), caracteritzat per un alt nivell de protecci\u00f3 social i per un mercat laboral amb una alta c\u00e0rrega fiscal, basat en pol\u00edtiques actives i alta taxa salarial.<\/p>\n2. Una mirada a l\u2019actualitat: el Pacte Social s\u2019ha trencat<\/strong><\/h2>\n
\n
\n\u00a0<\/p>\n![\"Euros\"](\"\/res\/wp-content\/uploads\/imgCK\/images\/eur.jpg\")
<\/p>\n3. Intu\u00efcions del futur possible de l\u2019atenci\u00f3 de lo social<\/strong><\/h2>\n
\n\u00a0<\/p>\n![\"T\u00fa\"](\"\/res\/wp-content\/uploads\/imgCK\/images\/senar.jpg\")
<\/p>\n